Tothom és capaç d’entendre aquest concepte bàsic: si comets un error de qualsevol mena, és molt més probable que acceptis la teva culpa i demanis perdó si la persona afectada no respon de manera agressiva, i, en canvi, és comprensiva. Aquest mateix concepte es pot aplicar quan tractem amb extremismes polítics, i ara que estem experimentant un creixement global de l’extremisme conservador, crec que és un bon moment per contemplar que porta a una persona a enfocar-se més i més en un d’aquests pous tan profunds, i que a vegades costa tant de sortir.
És interessant observar com Alamània, un país que censura la ideologia nacional socialista, és a dir: nazi, més que qualsevol altra nació europea, té una gran quantitat de grups organitzats d’aquesta ideologia extremista. És evident que la repressió d’ideologies, no només porta a un petit número de gent a sentir-se atrets per aquestes idees, però sobretot blinda i reforça la posició extremista d’aquests grups. Això, no és única de la censura pública, sinó que l’odi públic, la marginació social de persones amb aquesta ideologia, i sobretot, la desqualificació automàtica de les seves ideés sense cap mena d’oportunitat a un debat, també provoca aquesta reafirmació de les idees extremistes. David Saavedra explica aquest fenomen de primera mà.
Quan una persona escolta una idea de Vox que li sembla interessant, i decideix explorar els ideals del partit de manera més profunda, i li semblen convincents, i decideix votar al partit no és una persona radicalitzada, és una persona, en canvi, que ha decidit exercir el seu dret democràtic tenint en compte el que el beneficiarà més i els seus punts de vista personals. A partir d’aquest punt, si sent a una persona dient que els votants de Vox són un grup d’incultes radicals ignorants, lògicament se sentirà eludir, i sense haver escoltat cap argument real, s’agafarà encara amb més força de les idees que Vox defensa. Així és com els ciutadans radicalitzats són creats per la falta d’argumentació, la desqualificació automàtica i l’atac indiscriminat constant cap a un sector ideològic de la població.
La veritat que molts volen negar, i que ressalto com a part de l’esquerra, és que la majoria de gent que critica als votants de Vox i els classifica com feixistes, radicals i ignorants, no és capaç de justificar aquestes afirmacions, independentment de la seva assertivitat. Això és el que causa l’increment de l’extrema dreta, aquesta percepció irracional dintre les bombolles de l’esquerra dels votants de Vox simplement com un munt de “cuñados” i de “cayetanos” amb idees totalment irracional, quan en cap moment hi ha hagut una inspecció dels seus arguments, i molt menys dels possibles contraarguments dels quals reclamem l’existeixen, però que la majoria dels progressistes no són capaços de pronunciar per alguna raó. Si volem reduir els extremismes que porten a la reducció de seguretat de certs col·lectius de la població, i potencials situacions de perill per molts d’aquests, la solució no és cridar mentre ells t’expliquen el seu punt de vista, ni repetir eslògans que no entens, però que van en contra de la dreta, ni tractar-los d’estúpids. El que s’ha de fer és simple. En cas que tinguis les teves ideés establertes d’acord amb arguments que entens i ets capaç de defensar, fer-los servir per combatre les seves idees. Ells probablement no canviaran d’opinió la primera vegada que observin algú que realment posi en qüestió les seves ideés, però la gent que observi ho escoltarà, i entendrà perquè l’extremisme polític és perillós i els riscos que pot portar. Si, en canvi, no ets capaç de defensar amb arguments les teves idees, et recomano personalment que les revisis amb atenció, i que entenguis els arguments en les que estan basades abans de dirigir-te a una persona amb la ideologia contrària per intentar canviar les seves idees.
Dic això des de la perspectiva d’una persona d’esquerres que ha estat en els dos cantons en el passat, i que entén el procés que porta a la radicalització. És per això que recalco aquesta necessitat de diàleg, com he explicat a un dels meus primers articles en aquest diari, les xarxes socials i el conflicte en aquestes pot augmentar de manera exponencial els extremismes polítics. També és important mencionar com, ara que l’extrema dreta està en auge, des de canals de comunicació a les xarxes socials s’està tornant a utilitzar una vers malinterpretada de la teoria Karl Popper sobre la llibertat d’expressió, per justificar la censura indiscriminada a Vox. I com vaig explicar en el meu article sobre el tema, aquesta teoria realment justifica el debat i el venciment de Vox amb paraules i debat, en lloc d’amb crits i desqualificacions, ja que no legitimen la violència com a mètode polític .
