Les eleccions presidencials dels Estats Units són els comicis més importants del món. No perquè necessàriament siguin més rellevants que d’altres, sinó perquè la potència nord-americana impacta, a través del seu paper com a líder global, en la resta de món. La victòria de Trump l’any 2016 va retornar a aquest país a un debat sobre el seu propi futur, més enllà de la capacitat de participar de les relacions internacionals. El govern Trump ha abandonat i criticat el multilateralisme i s’ha entestat a iniciar una competició amb la Xina de Xi Jinping. Durant la nit electoral, símbol d’aquesta etapa de govern Trump, els EUA es va retirar formalment de l’acord pel clima de París.
El resultat de les eleccions d’aquest 3 de novembre tindrà conseqüències en els propers 4 o 8 anys i configurarà una nova etapa en el panorama polític internacional. Quines seran les noves relacions amb la Unió Europea? Es renovarà la política exterior amb Amèrica Llatina? S’ampliarà el Obamacare? Moltes incògnites davant un nou període que s’obre.
Aquesta elecció ha estat certament diferent. En primer lloc, perquè més de 100 milions de nord-americans han participat a través de l’early vote i el vot per correu. Aquesta xifra és històrica, tenint en compte que el 2016 van votar per Donald Trump 62 milions de persones i per Hillary Clinton 65 milions. El candidat republicà ha criticat durament el vot per correu, que ha qualificat de fraudulent. Curiosament, ell mateix ha exercit el seu vot a través d’aquest sistema. Més enllà de l’opinió de Trump, l’assumpte és certament complex, pel fet que cada Estat té les seves pròpies normatives i requeriments. Això ha provocat que s’hagin registrat queixes formals davant la impossibilitat d’exercir el dret a sufragi. Recordem, a més, que el sistema nord-americà requereix que el ciutadà es registri de manera prèvia a l’emissió del vot.
Tradicionalment, el vot per correu ha estat beneficiós per al costat demòcrata. Segons l’US Elections Project, a Arizona hauria votat de manera anticipada el 80% del total de l’electorat que ho va fer el 2016. Aquesta tendència també s’observa a Texas, on, si ho comparem amb l’anterior elecció, haurien exercit el seu dret a vot anticipat més ciutadans que el total dels que van anar a votar fa quatre anys. El vot anticipat, sens dubte, està en el centre d’aquests comicis.
Una elecció ajustada, un alt percentatge de vot d’última hora, una pandèmia global i un gran volum de vot anticipat. I Donald Trump a la Casa Blanca. Tots aquests ingredients expliquen que les enquestes s’equivoquin i que Trump tingui la temptació de no acceptar el resultat. El pitjor dels escenaris possibles. El republicà va anunciar, molt abans d’acabar el recompte, que portaria l’elecció al Tribunal Suprem, conscient que encara que havia tret un bon resultat, podia perdre el seu lloc. Biden va dir en la nit electoral que estaven en bon camí, en camí de la victòria. Però la nit es va acabar sense un clar vencedor. Sens dubte, el mal està fet: està en discussió la credibilitat del procés electoral i de les institucions.
En línies generals, aquestes eleccions presidencials demostren que el de 2016 no va ser un ensurt, ni va ser culpa exclusiva de la candidata Hillary Clinton. Hi ha raons de fons per pensar que els Estats Units és una societat polaritzada i plural, que el candidat republicà ha sabut entendre i, sobretot, produir missatges per al seu públic. Els Estats del Rust Belt, decisius en el resultat del 2016, han tornat a ser protagonistes. Contra alguns pronòstics, no han votat massivament -de nou- als demòcrates. Els ajustats resultats a Michigan, Wisconsin, Pennsylvania o Ohio exigeix als demòcrates una reflexió profunda a l’respecte dels treballadors blancs, white collar, decebuts amb la gestió Obama.
Des d’Europa ens costa entendre el fenomen Trump, perquè opera sota els codis i la cultura política nord-americana. Les enquestes realitzades en diversos països europeus, apuntaven que la major part de ciutadans de països com ara França, Alemanya, Espanya o Itàlia votarien majoritàriament per Joe Biden. En qualsevol cas, aquests fenòmens populistes de dreta també tenen lloc a aquest costat de l’Atlàntic: des de Salvini a Le Pen passant per VOX o Alternativa per Alemanya.
Biden serà el president més votat de la història dels Estats Units. Hi haurà guanyat sense massa brillantor en campanya, sense molta il·lusió i amb les seves mancances airejades pel resultat electoral. El vot llatí no va exercir com a tal; no va ser un sol vot. Així s’observa en els resultats de Florida, on Trump va ampliar el seu avantatge en relació als números de fa quatre anys. Per la seva banda, Trump s’ha embarcat en un últim i perillós viatge que arrossegarà -almenys durant un temps- als republicans a rebutjar el bipartidisme i la col·laboració amb l’administració Biden. El seu llegat serà tan poc edificant com el seu pas per la Casa Blanca.
