L’estelada del tercer primera em saluda
tots els vespres quan ja res es belluga.
Jo la miro confident, per no ferir qui no la sent.
I baixo somrient,
pel carrer de la Beguda.
És l’úter de la meva camada,
és el retorn a la terra estimada.
Espero veure’t, estelada,
de dia, de nit i de matinada.
Quan passo i la veig tant erguida,
el cor em batega de seguida.
I com una adolescent,
li faig l’ullet i me’n vaig corrent.
L’estelada del tercer primera em saluda,
ella en silenci,
i jo muda.
