Acaba de sortir de l’obrador el número 80 de la revista EX-LIBRIS, portaveu de l’Associació Catalana d’Exlibristes (ACE): es tracta d’una monografia de la col·lecció d’exlibris de la família Monsalvatje. Ha tingut cura d’aquest treball l’estudiós Josep-Lluís Albajar i Rovira (Barcelona, 1966), que en les paraules del seu preàmbul afirma: «Us he de confessar que fer la recerca dels exlibris de la família Monsalvatje ha estat un veritable plaer».
En les paraules de presentació d’aquest monogràfic Monsalvatje, escriu Marià Casas, president de l’ACE: «La família Monsalvatje és pionera en el moviment de l’exlibrisme modern en la península ibèrica. La seva activitat principal com a banquers els va posicionar de forma ben privilegiada a l’hora de conèixer els artistes del moment en l’àmbit europeu i llançar-se a l’intercanvi amb col·leccionistes de països centreeuropeus i Itàlia, bàsicament».
El primer exlibris de la fabulosa col·lecció de la família Monsalvatje, teixidors esdevinguts banquers, és una estampa datada l’any 1870, si bé és a partir de l’any 1900 que comença un veritable catàleg d’exlibris que arriba fins al número 154, realitzats pels millors creadors europeus de l’època que es dedicaven a aquest art, com ara els reconeguts gravadors Franz von Bayros, Matilde Ade o Adolf Kunst, per la qual cosa es llegia en un article publicat a l’Heraldo de Reus l’11 de desembre de 1916: «Nuestro entusiasta exlibrista puede vanagloriarse de reunir en sus habitaciones señoriales una de las primeras colecciones de ex-libris originales de los grandes dibujantes mundiales».
No eren menys importants els artistes catalans que van realitzar exlibris per a la família Monsalvatje, entre els quals cal destacar figures tan remarcables com Alexandre de Riquer, Josep Triadó, Joaquim Renart, Llorenç Brunet, Enrich Moyà, Víctor Oliva Sala, Fidel Aguilar, Ramon Casals i Vernís i el basc Antonio de Guezala. Tots ells són autors de més d’un exlibris a nom d’algun membre de la família Monsalvatje, preferentment a nom de Jordi Monsalvatje, que en la seva faceta de divulgador de l’exlibrisme va llegar interessants articles sobre aquesta temàtica, un dels quals està transcrit a les pàgines d’aquest número 80 de la revista EX-LIBRIS.
Els 154 exlibris Monsalvatje, curosament datats amb tot detall per Josep-Lluís Albajar, es reprodueixen en una «galeria visual» a tot color a les pàgines d’aquest número extraordinari d’EX-LIBRIS. Un goig per a la vista, així com a través de la col·lecció completa dels exlibris els lectors poden fer un repàs de les estètiques sobresortints del moment en què van ser dissenyats: «modernisme, art déco, expressionisme i postcubisme», com assenyala Marià Casas al seu escrit de presentació.
Cal celebrar aquest treball excel·lent de Josep-Lluís Albajar, qui ja en el seu moment (2023) ens va obsequiar, juntament a Pere Maragall Mira, amb la publicació de la biografia del P. Oriol M. Diví (1924-2013), monjo de Montserrat i autor de gairebé cinc-cents exlibris gravats al boix. El P. Oriol M. Diví va ser la baula d’unió entre l’antiga Asociación de Exlibristas de Barcelona, fundada l’any 1951 i extingida dues dècades després, vers el 1970, i la creació de l’Associació Catalana d’Exlibristes, que uns quants entusiastes d’aquestes petites grans obres vam fundar el dia 19 de gener de l’any 1989, i de la qual Josep-Lluís Albajar n’és un soci ben actiu.
