Títol: Me’n record
Autor: Emili Manzano
Editorial: Llibres Anagrama
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 189
—
Me’n recordo que en el programa televisiu “L’hora del lector” el seu presentador, Emili Manzano, va parlar del llibre de Joe Brainard Me’n recordo (traduït per Màrius Serra, L’Avenç 2010), i diria, tot i que potser m’he fet la memòria a mida, que va expressar que algun dia ell faria el mateix exercici literari. El llibre de Brainard era una successió de records de l’autor sense ordre aparent ni fil conductor. Un llibre que ha creat escola.
Me’n recordo que fa anys vaig llegir el primer llibre d’Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (L’Avenç, 2007) i em va enamorar la seva prosa. Me’n recordo que se’m va fer molt curt i vaig desitjar que tornés a publicar ben aviat.
Me’n recordo, que fa uns mesos vaig llegir en alguna banda que Llibres Anagrama publicava Me’n record d’Emili Manzano, i que vaig córrer a una llibreria a buscar-lo.
I us he de dir que m’ha semblat tan deliciós com Pinyols d’aubercoc i que continua seduint-me la seva prosa. Quasi dues-centes pàgines de records diversos que ens van passejant per la seva vida, des de menut fins adult, des de Mallorca fins a la Xina. Records familiars, vivències amb amics, memòries íntimes.
Records, els de l’autor, plens de literatura, d’escriptors, de referències, d’aforismes, de profunditat i de lleugeresa. Una lectura que provoca ganes de llegir i rellegir, tal i com ho feia quan conduïa “L’hora del lector”. Una veu que atrapa, embolica i condueix per diversos racons, per diversos temps. Un català ric, plenament mallorquí, que et convida, de tant en tant, a mirar el diccionari i agrair el regal de tanta riquesa lèxica.
Un llibre, que m’arriba també, com un homenatge a l’amistat, ple de celebracions, ple de vida, i alhora ple de pèrdues i dols. Una ruta per la memòria del seu autor, desordenada i que, com una illa, no té fronteres, només horitzó. Diu que se’n recorda dels llocs on va ser feliç i que una vegada va sentir que les coses passen a qui les sap explicar. N’Emili Manzano les sap explicar.
Una lectura que us recomano molt, que es llegeix en un sospir, i que provoca efectes immediats, no només incrementa les ganes de seguir llegint, sinó que també activa de manera automàtica la memòria, i els records comencen a caure un darrere l’altre i cal córrer a buscar una llibreta per iniciar l’exercici literari de Brainard que tan bé ha executat el senyor Manzano.
