Assegut a l’esquerra, Jordi Subirana, qui va presentar la ponència virtual del professor
Sascha Ebeling (The University of Chicago)
El passat divendres 9 de maig la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de
Barcelona va acollir una jornada del III Simposi Internacional Salvador Espriu. Amb el lema
«Espriu recreat: ressons, usos i homenatges», el simposi proposa una revisió
contemporània de l’obra d’un dels autors més influents de la literatura catalana del segle XX. El simposi va ser organitzat conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona. Divendres, la UB va presentar diferents conferències des de les 9:30 fins a les 17:00.
A les 15.00, l’Aula Magna de la Facultat va oferir la ponència virtual del professor Sascha
Ebeling (The University of Chicago) presentada per Jaume Subirana. Sota el títol “Llegir
Espriu” com a literatura mundial Ebeling va explicar el seu interès per Salvador Espriu i quins camins havia explorat per aproximar-se a la seva poesia. El professor de la Universitat de Chicago assegurava que era fonamental entendre l’obra a través del context i la vida de l’autor, destacant així una de les obres més importants, Cementiri de Sinera, que va consolidar la seva reputació com a poeta. Així i tot, és un poemari en què els versos poden semblar impersonals, freds o, fins i tot, fràgils i amb una intensitat emocional creixent.
“Rellegir les seves obres una segona i una tercera vegada” va dir clarament el professor.
Ebeling va comparar l’obra d’Espriu amb altres autors de l’època. Reflections on Exile and
other essays de Edward Said, Fern Hill de Dylan Thomas, Cel Escumós de Miklós Radnóti o
Ned Tudhatom del mateix autor van ser les escollides. El ponent va endinsar-se en les
obres de Radnóti, ja que reflectia les preocupacions de l’època i com havia estat la vida
d’alguns jueus en els camps de concentració. El punt en comú que tenen Radnóti i Espriu
és que tots dos invoquen la idea d’una petita pàtria, de tal manera, que es pot entendre la
realitat de les diferents cultures literàries.
La conferència de clausura va ser a càrrec d’Amaranta Sbardella (Università di Siena)
presentada per Maria Moreno. La traductora Sbardella va exposar “A la recerca del fil
d’Ariadna. Com sortir(-se’n) de la composició d’una antologia espriuenca” en italià. Sbardella va compartir la seva experiència a l’hora de preparar una antologia italiana de l’obra d’Espriu.
El mite d’Ariadna havia estat el motiu que va fer que Sbardella s’interessés en Espriu.
Assegurava que a Itàlia, el poeta català no és gaire reconegut i ella amb l’ajuda d’altres
persones estan intentant traduir a l’italià algunes obres de Salvador Espriu, per tal de
promocionar el talent de l’autor i establir un lligam entre Catalunya i Itàlia.
Així doncs, aquesta Jornada del III simposi Salvador Espriu va ser molt profitosa per a tots
aquells qui van assistir-hi i molts professors de les universitats esperen rebre amb ganes el
simposi de l’any vinent.
