Fa una temporada que ens sentim pessimistes. Les noticies dels diaris no poden ser més nefastes. Cada dia més aturats, dubtes sobre els estalvis que es tenen als bancs, cada vegada més ciutadans no poden pagar la hipoteca i sensació de no saber com capgirar la situació.
A la televisió passa el mateix. No hi han noticies positives. Busques en un canal i o bé fan “reality shows” que són un homenatge a la frivolitat o bé tertúlies en les que ens pronostiquen un món tan negre que se’t encongeix l’ànima.
Tots sabem que estem malament però ni governs ni mitjans de comunicació s’adonen que necessitem un mica d’optimisme per continuar endavant. Sense amagar la realitat, només repetir tant pessimisme ens deixa sense il·lusió i l’estat d’ànim necessari per remuntar la situació..
Són molts els que ja no llegeixen els diaris, ni posen els telenotícies, ni escolten les tertúlies. Les persones per continuar endavant necessiten una mica d’optimisme , mirar el món amb ulls agraïts, aixoplugar-se en el paraigües amable on no tot siguin desgràcies.
No hi ha alegria, no hi ha felicitat i miro el cel i penso que alguna cosa ha de canviar per sentir-nos una mica tranquils.
Ens trobem a la primavera, certament plujosa, les abelles ja no es reprodueixen com abans, la natura també ha canviat i encara que el temps humit és beneficiós per boscos i sembrats sembla que el temps vol acompanyar-nos en aquesta malenconia.
Quan el sol escalfi i la natura es mostri amb tot l’esplendor penso gaudir-ne per saciar-me de pau, per oblidar encara que sigui per un dia dels diaris, de la televisió i sentir-me optimista i feliç escoltant cantar els ocells, mirant l’aigua del torrent que baixarà encalmada, sentint el ramat que es retira i les esquelles de les vaques que omplen de vida el bosc. Perquè si alguna cosa hi ha que encara és verdadera és la bellesa de l’alba quan el sol neix o el crepuscle quan marxa a la posta, o les estrelles brillant en el cel seré. És l’únic al·licient autèntic a hores d’ara que pot donar-nos una mica d’alegria i pau, de la que la nostra societat està tant necessitada. Hem de recordar el que és essencial.
