Avui la notícia hauria de ser Xavi. Els amables lectors que han tingut la paciència d’anar-me llegint saben que mai n’he estat un incondicional, i que quan m’ha semblat li he dit de tot el que em semblava, i sobretot en èpoques de Rijkaard l’estopa anava que volava, però fins els més necis, entre els que em compto, han de rendir-se a l’evidència, a poc honestos que siguin, i Xavi s’ha fet gran, molt gran, perquè en Pep li ha mostrat com d’important és donant-li la responsabilitat. Repeteixo: avui la notícia hauria de ser Xavi, que ha fet un partidàs, que ens ha regalat una assistència de gol, la del primer de Fàbregas, d’una intel·ligència fora del comú: control, retallada perfecte en l’u a u, i aquell mig segon de calma i aixecar el cap que només els grans tenen per veure abans que ningú el company desmarcat, però que sobretot ha ordenat el joc com una càrrega de la cavalleria lleugera, tant lleugera que ha portat a Puyol a jugar d’entre interior i extrem a estones (i Déu n’hi doret com se’n sortia), que ha superat el coratge de l’adversari amb intel·ligència, que ha esvaït cap ombra de dubte sobre les aturades hivernals. Aquesta és la condició necessària, només amb això es guanyen campionats: un és qui fa els gols, però cal que hi hagi qui li procuri la pilota. Després ve la condició suficient, que és Messi, i el geni i dos gols que ho deixen tot dat i beneït (o gairebé, que Guardiola ens guardi de la perillosa eufòria) i el camp tronant i tothom demanant quina medicina li han donat. Permetin-me: la de tothom qui s’estima la feina que fa, que per poc bé que es trobi hi va, i la fa tan bé com sap, i supera les dècimes amb febre de gols. Doncs resulta que d’això en farem la gran notícia i omplirem planes i planes. No aquesta, que com bé deia el Mestre Montanelli: se un articolo de giornale contiene due idee, una è di troppo. Avui la notícia és que en Xavi ha fet un del millors partits que li hem vist fer, i que ell, també, fent-se així de gran, així de gran farà el Barça.
