El pròxim diumenge finalitza la quinzena edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, un certamen on enguany s’han exhibit un total de tretze pel·lícules i amb un èxit tan notable de participació que certifica la creixent popularitat que el Festival ha anat adquirint any rere any des de la seva primera edició.

Sota el lema ‘Cinema obert de ment’, el Festival suggeria quin seria l’argument central de la mostra: pel·lícules que tracten de conflictes relatius a la cultura i el poble jueu, però des d’una òptica conciliadora, amb una mirada renovada on diluir les diferències i cercar els punts de trobada.

El certamen, emplaçat a l’Institut Francès de Barcelona, té com a properes projeccions ‘El árbol de la muralla’, documental del director Tomás Lipgot i la pel·lícula ‘Zaytoun’, del director israelià Eran Riklis. Ambdós creacions es podran visionar avui divendres a partir de les set de la tarda.

El dissabte li toca el torn a la pel·lícula guardonada en el Festival de Roma, ‘Hotel Lux’, de Leander Haussmann i com a cloenda, el diumenge el Festival emet tres projeccions de temàtica i gènere molt divers: ‘Catherine the great’, una animació d’Anna Kuntsman; ‘Life in stills’, documental del director Tamar Tal i ‘Des gens qui s’embrassent’, del francès Danièle Thompson.

 

L’Odissea de ‘Lore’

Sense dubte, la pel·lícula ‘Lore’ de Cate Shortland ha estat un dels plats forts dels Festival. Aclamada en els diversos certàmens on ha participat i amb un feix de premis conquerits, l’obra fictícia narra el viatge de Lore i els seus germans a través d’una Alemanya ja derrotada per les forces aliades.

Rodada la major part “en plein aire” com una pintura de Monet, la directora esdevé una pintora capaç de comunicar sensacions i estats d’ànims a través d’una recreació bucòlica i a la vegada sòrdida dels paisatges germànics. Retrats que, com la millor pintura impressionista, aconsegueixen fusionar figures i paisatges en parts inseparables de la trama.

Sota aquest prisma de posar sempre la vista cap a fora i d’aconseguir la introspecció a través de la gesta i els esdeveniments, tota la pel·lícula és hereva directa d’aquesta tradició literària occidental que té com a cànon fundacional el viatge exterior com a metàfora del viatge interior:

Lore condueix els seus germans pels paisatges arrasats que ha deixat la guerra amb la intenció d’arribar a Hamburg on els espera la seva àvia. Resulta el viatge iniciàtic de la germana gran d’una família nazi alemanya, que a través del caos i les vicissituds pròpies del viatge, descobrirà les terribles conseqüències de les accions dels seus pares. És el pas traumàtic a la maduresa, l’ensorrament del món màgic i el descobriment de la maldat més extrema. Ja res tornarà a ser com era, ni per la Lore i la seva vida personal, ni en el transcurs de la humanitat que haurà de fer front als actes imprescriptibles de la Segona Guerra Mundial.

Una bona història, rodona i original, que demostra que l’imprescindible en qualsevol producció no són ni els grans pressupostos ni les escenes impactants, sinó una història que realment valgui la pena explicar. 

Laura Fàbregas
Argentona, 1987. De formació politòloga i de professió periodista, el meu amor cap al cinema és directament proporcional al meu interès de conèixer o aprofundir en l’ésser humà. Per aquest motiu, m’agrada el bon cinema i els grans clàssics, els que tracten dels valors humans i de la condició humana. Com deia Ettore Scola, el cine és un mirall pintat, perquè parlar de cine és parlar de la vida. @laurafabel
Article anteriorCop de timó o cop amb el timó
Article següentEpopeies del XXI