A les facultats d’Humanitats se’ls hauria de buscar un altre nom. De fet, ja el tenien. Recordo la facultat de Filosofia i Lletres. I per Lletres s’entenia Llengües, Literatures, Història, Geografia, etc. Dir-ne ara d’Humanitats és equivocat perquè tothom sap que en aquestes facultats no s’hi estudia pas matemàtiques, ni física, ni química, ni biologia. Com si aquestes branques del saber no fossin igualment Humanitats, com si no afectessin la vida humana. Estupidesa de les nomenclatures. Ara bé: això no treu que m’hagi agradat molt allò que Alain Graesel, maçó i gran mestre de la Gran Lògia de França, entén per cultura. Diu que la cultura expressa fins a quin punt anhelem elevar-nos per damunt de la física i de la química. Ésser humà, afegeix, consisteix en aquest anhel, en aquest desig, de construir-nos més enllà de la pura biologia. Sabem la cendra en què ens convertirem, d’acord. No som només cos, però. Ni només tristos àtoms o molècules anodines. Hi ha l’ànima i l’esperit que mouen la memòria i la voluntat i el desig de ser millors, més bones persones i de fer les coses ben fetes. Estic immensament agraït a tots aquells escriptors que he llegit i que m’han ensenyat coses sobre la bondat i potser també les han ensenyades a persones que en determinats moments han estat a la presó o als hospitals. Estaria bé desfer el camí de les Humanitats i tornar a aplegar tots aquests estudis “no científics” sota el nom de Filosofia i Lletres. I pel que fa a la literatura, reconèixer que gairebé sempre n’hi ha prou que un escriptor sigui compassiu, educat, divertit i bondadós. Penso en P.G. Wodehouse.
