La concepció del gènere com una construcció social forma part del moviment feminista i la teoria queer, els dos en auge en aquest moment. El sector progressista en aquesta discussió assenyala com el gènere no és res més que una etiqueta que se’ns posa i que dicta el nostre comportament segons la idea col·lectiva del gènere assignat en qüestió. Aquestes idees col·lectives són interpretades com a un resultat de la societat patriarcal d’occident i, per tant, com un estructura d’opressió i desigualtat sistemàtica. Per l’altra banda, la part conservadora d’aquest debat veu el gènere com una cosa determinada biològicament, i que no pot ser modificat. En alguns casos també estableixen els rols de gènere com instints necessaris per a la supervivència.
Com a molts debats, el principal problema en aquest cas és el llenguatge, la part progressista entén gènere i sexe com coses separades, i la part conservadora té una visió unificada dels dos conceptes. Si prenem la definició de gènere com als rols i estereotips perpetrats per la societat assignats segons una seria de característiques biològiques, podem assumir que el gènere efectivament és un constructe social. No obstant això, quan ens referim al gènere d’una persona, tradicionalment, no només ens referim a com vesteixen o als rols que prenen a la societat, també entenem com a part del gènere certes característiques físiques necessàries per a la reproducció de l’espècia. És per això, que és necessari fer una diferenciació més concreta amb l’objectiu de ser més precisos a l’hora de discutir aquestes qüestions.
És evident, que durant tota la història de la humanitat, sempre hi ha hagut la diferenciació entre dona i home, incloent en molts casos altres categories. Podem assumir que això és l’instint resultant de la necessitat de reproducció d’una espècie i, per tant, no és un constructe social en si. No obstant això, aquestes diferenciacions venen acompanyades de rols i estereotips de gènere, que han mutat al llarg de la història, cosa que indica que són òbviament un constructe social, i formen part del que és el gènere en si.
També podem trobar certs sectors progressistes on hi ha la creença que tant el sexe, com el gènere, igual que tot el que els envolta és un constructe social. Aquesta perspectiva està adoptada tenint en compte l’existència de les persones intersexuals, i assenyala com el sexe realment és realment un espectre.
En conclusió, el concepte de construcció social, és, com moltes classificacions, imprecís en relació amb els diferents graus que pot prendre. En aquest cas, crec que la millor manera de definir el gènere és com una construcció social amb una base instintiva i que respon a necessitats biològiques dels humans.
