Cada nit

 Nit rere nit

contemplo,

somric,

situo,

compto,

parlo,

respiro,

ploro,

espero

els estels.

I pregunto:

Què hi ha

darrere d’ells? 

 Estimat, Manel Tobias

Sovint, mentre dormo sento que em truquen al telèfon fix i de seguida puc reconèixer la veu d’un germà, pare o mare… que ja fa temps van anar al cel… M’encomanen que em cuidi dels que encara tinc a prop. I tot seguit pengen deixant-me el coll ennuegat de llàgrimes. Suposo que la comunicació entre els estels encara no és una integral prou definida.

Rosa Maria Pascual