Per Sebastià Bennasar
Àlex Volney és besnét d’empordanesos de tradició catalanística i obrera i mallorquí de soca arrel. Poeta, dietarista, novel·lista, articulista és, sobretot, llibreter. Des de l’any 90 l’hem vist fent aquesta feina de la qual és un apassionat i sobre la qual fins i tot ha escrit una de les seves obres.
Què és una llibreria?
És un munt de coses, un no acabar mai. Dels clients se n’apren molt i més quan estàs al quilòmetre zero de Palma i te n’adones que el món sí que volta fins al punt que de vegades parles d’algú i compareix, perquè això és molt petit.
I què hauria de ser?
Hauria de ser un lloc d’interacció respectuós que combinàs el llegat de la llibreria i la tradició més l’aire fresc. El llibre de fons no ha de desaparèixer i ha d’entrar el llibre electrònic. I les portades dels llibres que tens al mostrador han d’estar en diàleg i han d’estructurar un discurs de llibreria que també ha de poder tenir un moment de diàleg i de tertúlia amb els clients, però no d’aquestes institucionalitzades, sinó de les que es produeixen quan menys t’ho esperes. I un llibreter ha de ser a la seva llibreria i ha de tenir clar que has de viure de qualsevol client i per això els has de tractar a tots amb respecte.
I com us afecta el fet de ser escriptor i estar tan exposat al contacte directe amb els possibles lectors?
Jo pens que un escriptor no ha de tenir contacte directe i continuat amb el lector. Jo visc dels llibres dels altres i és incòmode com a escriptor fins i tot la gent que s’atura a elogiar-te i que està molt bé, però que de vegades et distreu del teu camí.
Heu conreat la poesia, la no ficció i la novel·la, en quin gènere us sentiu més còmode?
No faig comptes tornar a la poesia i no me consider poeta. Me sent còmode en la reinvenció de la vida i em sento més còmode amb el llibre que no he acabat i que per a mi serà el llibre. Si finalment l’acab per ventura et podré dir on me sent més còmode, però jo com a narrador som incapaç d’escriure de temes que no conec i sóc fidel a les coses que he viscut o que he tengut a prop, aquí neix bona part de la meva literatura.
Què és per a vos la literatura?
Són tres coses. Hi ha la literatura a la llibreria. Quan tornes a entrar a la botiga pot haver-hi fins i tot una guerra, però tot està allà mateix, hi són els teus referents, ho tens tot. Després hi ha la literatura a casa. Jo visc a una casa molt petita a la muntanya i per tot hi veus llibres. A l’hivern hi fa molt de fred però els llibres no només reconforten, sinó que escalfen. I a més a més la literatura ha representat la llibertat total, és la vida que has triat.
Un llibreter neix o es fa?
Un llibreter se fa i se fa llegint. Si no tens passió per llegir no seràs mai un llibreter i a més a més has d’anar al dia i has de llegir per poder recomanar als clients. Jo no som dels que recomanen de bones a primeres, m’hi ha d’insistir una mica, però després sí que m’agrada dialogar i parlar de llibres amb ells.
Treballau a una llibreria que es diu Llibres Mallorca, però què és Mallorca?
És, geogràficament, el més bell que hi ha al món.
Creis que existeixen les Illes Balears?
Les Illes sí que existeixen, però fa falta refermar la unió. No pot ser que a Menorca sigui tan difícil trobar llibres editats a Mallorca i a la inversa, o llibres de Mallorca al Principat. Els Països Catalans existeixen i hi ha una demanda de mercaderies i més de mercaderies culturals molt important. Hi ha d’haver empresaris i editors que ho entenguin, que vulguin potenciar aquesta demanda. Nosaltres tenim molts clients principatins de vacances que compren molt i que comprarien durant tot l’any si arribassin els llibres i a més a més ja està bé de tant de plorar, perquè se vénen més llibres en català.
Em fa la sensació que des de la publicació de “Els Mallorquins”, no hi ha hagut moltes més aproximacions a l’assaig des d’una voluntat global… ?
Bé, gent com Damià Huguet o Llompart ho han fet de forma atomitzada fins i tot a través de la poesia. El problema és greu, perquè hi ha una distància molt gran entre els polítics de la ceba i el jovent i no només a Mallorca, sinó que en general hi ha una distància molt gran entre el catalanisme i el jovent i sembla que escriure qualsevol cosa antisistema sigui subversiu. Quan jo vaig escriure Pell Negra hi hagué qui deia que defensava el postmodernisme, però jo només explicava com eren els 80 i 90 per a la meva generació.
Sou un home que sempre heu defensat la presència de Josep Pla a la llibreria i que l’heu defensat aferrissadament…
Per a mi Josep Pla ho és tot. La meva família era veïna seva i els meus avis eren anarquistes i catalanistes, obrers del suro. La literatura et permet cercar qui ets i si no fos per les 30.000 pàgines de Josep Pla jo no sabria pràcticament res i gràcies a ell sé qui són, les descripcions de les feines que feien, la vida al poble. Pla tenia amics a L’Escala amb noms com Arquímedes o Darwin que seguien la moda àcrata. El meu besavi, Joan Vial, havia nascut a La Vajol i va tenir quatre fills, que va batejar com a Hegel, Palmira, Volney i Lola, perquè a l’Empordà sempre hi ha d’haver una Lola. I jo, per no oblidar la família vaig agafar el nom de Volney, però per a mi l’Empordà ho és tot.
Una terra que és als nostres orígens insulars i que ha aportat molts de narradors de gran nivell (i també poetes), en canvi sembla que Mallorca ha destacat més pels seus poetes (tot i tenir alguns narradors extraordinaris…
A Mallorca tenim sol i platges, no hi ha revolució, som més somiatruites. L’Empordà és una terra de sang, és per allà per on entra la vinya amb els romans i on neix un sentiment federal quasi orgànic que després implanta el rei en Jaume i que cal recordar ara que el federalisme està de baixa. L’Empordà té narradors perquè hi ha l’impacte visual de la transparència de l’aire i del paisatge i això impacta a la gent d’allà, però també en moltes altres disciplines, i això passa a pocs llocs. Jo sóc fill de la fil·loxera que va arribar a França i de Ceret baixa fins a La Vajol. I el meu besavi va haver d’emigrar i es va ajuntar amb una dona de Palafrugell i jo havia de fer de llibreter i havia d’escriure perquè en el món del suro els tapers, que eren dels obrers especialitzats més ben tapats d’Europa, hi havia l’ofici de lector, és a dir en pagaven a un per llegir. I així va ser com molts obrers del suro varen conèixer els pensadors francesos. El meu rebesavi i el meu avi quedaren molt impactats per la lectura i això va ser fascinant. Aquest ofici de lector també se feia en fàbriques de tabac cubanes i vés a saber si no fou per mor dels empordanesos que hi anaren.
Desapareixeran les llibreries tradicionals?
Hi haurà una condensació del sector en el cas de Mallorca, però la llibreria tradicional no desapareixerà. Ara estan en estat de xoc i no poden acabar de parir que està passant, però perquè bona part dels empresaris han estat molt de temps sense fer res, però les llibreries no desapareixeran.
Us agradaria tenir una llibreria pròpia?
No en tenc l’ambició. M’agrada fer de llibreter amb totes les eines i m’agradaria en tot cas tenir una llibreria catalana a Mallorca perquè a la nostra illa hi ha moltes franges que no se cobreixen. Però la meva ambició no és tenir una llibreria pròpia, perquè les llibreries poden funcionar molt bé si tothom sap que ha de fer, ha de ser com un vaixell.
Ara sembla que tot són campanyes per estimular la lectura. Què en pensau?
Pot semblar una pedanteria, però el primer que hauríem de fer es demanar a tots aquests responsables culturals què han llegit ells. Ara hi ha molts de clàssics que s’imposen en temps de crisi perquè les coses bones de la vida com la literatura entren en un moment d’esplendor en moments com aquests. Però tenc la sensació que de vegades hi ha gent que ha sacralitzat ridículament la lectura. Jo no m’imagin la vida sense llegir, però no dir a ningú que sóc millor que ell pel fet de fer-ho. El que està clar és que alguna passa a les escoles perquè de petits a tots els nins els agraden els llibres però després se’n desentenen.
