Després d’escoltar el relat de la Passió del Senyor la millor actitud que podem tenir és el silenci, però del fons del nostre cor brolla una pregunta que no podem evitar: ¿Per què tot això, per què va succeí? La resposta ens la dóna el mateix Jesús quan diu: “Aquesta és la meva sang vessada per tots el homes en remissió dels pecats”. La gran entrada triomfal a Jerusalem no va servir per aturar el complot que hi havia contra Jesús, i ara acabem de contemplar al Fill de l’home, el Senyor gloriós, humiliat, injuriat i perseguit fins la mort.
La Passió i Mort de Jesús, és l’expressió d’una passió per l’home. És l’expressió de l’amor de Déu a la humanitat. De l’amor de Déu per a cada un de nosaltres. Si nosaltres flaquegem en el seguiment de les exigències de l’Evangeli és perquè no sabem correspondre a aquesta passió, a aquest amor i no estimem prou. Contemplar el patiment, moral i físic, de Jesús pot ser profitós si ens fem aquestes tres preguntes:
¿Què ha fet per a mi Jesús? La resposta la podem trobar en la carta de Pau als cristians de Filips que hem llegit abans: Jesucrist no es guardà gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res fins a prendre la condició d’esclau; es va captenir com un home qualsevol, fins acceptar la mort i una mort en creu.
¿I jo, per Jesús, què he fet? Aquí, tots ens podem veure poc o molt representats en la conducta contradictòria de Pere. Primer, Pere es deixa vèncer per l’orgull i per la suficiència i li assegura a Jesús que ell no l’abandonarà mai. Després, la covardia el doblega i nega que coneix Jesús. ¿No és aquesta, en part la nostra història?
¿I què hauria de fer jo, en endavant? Aquí no podem oblidar el que va fer Pere, que, penedit va plorar amargament la seva falta. I aquesta capacitat de plorar, que no va ser només l’expressió d’un sentiment sinó el resultat de la seva conversió, és el que el va salvar. Justament aquí hi ha la diferència radical entre la conducta de Pere i la de Judes, prescindint del distint grau de la traïció de cada un d’ells.
Jesús no va voler baixar de la creu per salvar-se ell mateix, però la creu no va ser el final. Diumenge vinent serà Pasqua i els seguidors de Crist celebrarem la seva resurrecció, per això la nostra celebració no és un record. Jesús és viu, està enmig nostre i penetra en els nostres cors. Només Ell té paraules de vida eterna. Només Ell té l’aigua que treu la set definitivament. Només Ell és la llum veritable que ens il·lumina. Només Ell és el vencedor de la mort.
Aprofitem aquests dies Sants per connectar més a fons amb el Senyor. Acostem-nos amb fe i amb confiança a participar de l’Eucaristia i deixem-nos il·luminar per la seva claror.
