L’Ajuntament de Barcelona ha assenyalat uns dies festius perquè els comerços de la ciutat puguin obrir però els grans magatzems i les botigues (principalment les de roba i complements) no estan contents amb aquesta mesura, ja que fora de la ciutat a molts llocs poden obrir tots els dies de l’any.
Això comporta que molts barcelonins deixin la ciutat els diumenges per fer les compres i marxin a poblacions properes mentre Barcelona queda trista i apagada de les riuades de gent que omplen la ciutat quan els comerços són oberts en dies festius. Algunes botigues, durant les jornades nadalenques i aprofitant el caos legal existent, han aixecat la persiana, però se’ls ha sancionat.
Si Barcelona és una capital plena de turistes és lògic, i més en temps de crisi, que molts comerços vulguin obrir els festius, principalment botigues de moda, encara que els petits comerços no veuen clar el negoci que poden fer un diumenge, excepte reportar-los més despeses.
Als pobles que el diumenge és dia de mercat és tot animació. Les botigues resten obertes, els venedors ambulants exposen la seva mercaderia en paradetes on s’hi veu de tot i la gent de les rodalies es saluden cordialment els uns als altres mentre procuren fer negoci.
Generalment les ciutats i els pobles on els comerços resten tancats són tristos. No hi ha ambient. Aparadors il·luminats on hi veus molts objectes que, quan fas turisme, potser compraries i t`has de conformat en mirar darrera del cristall. La gent passeja amb desgana i aquella ciutat lluminosa i aquells pobles que en dies festius semblen adormits, amb els comerços oberts cobrarien vida i tot semblaria més lluminós, més viu, més ple d’alegria i de color.
Els pobles i ciutats necessiten vida i actualment entre internet, són moltes les persones que compren per correu electrònic, i la crisi que ha comportat que moltes industries i comerços han hagut de tancat, necessitem la il·lusió de ciutats vives, on els turistes i els nadius podem sentir-nos feliços amb l’esperança de que ens arribarà un món millor.
Recordo les botigues de pobles que només tancaven a la nit, no sé si és que no hi havia lleis o no les complien, però moltes senyores quan sortien de la fàbrica del torn del vespre aprofitaven per fer la compra. S’asseien en una cadira de la botiga i parlaven sense presa llargues estones amb la botiguera. Tampoc es tancava a l’hora dels àpats i la família feia torns per atendre a la clientela. Tot això ha passat i el dret al descans comporta uns horaris per obrir i tancar l’establiment.
Barcelona és una ciutat atapeïda de turistes que venen il·lusionats en busca de noves emocions i per conèixer una ciutat plena de joies arquitectòniques però també volen passejar per carrers vius, visitar botigues emblemàtiques, comprar records. Tot plegat té uns efectes econòmics positius que tanta falta fan amb la crisi.
L’Ajuntament té la paraula però no sembla lògic que els comerços de localitats tocant a Barcelona puguin obrir els festius i la capital, amb excepcions d’uns dies determinats, quedin amb les persianes abaixades.
