Fou sense cap mena de dubte un dels grans dibuixants i pintors delis anys de a postguerra de 1936 – 1939. Va fer moltes de les portades dels llibres de quasi tots els poetes de la Barcelona de la immediata postguerra, tant d’expressió catalana com castellana. Va treballar per Foix, Carles Riba, Espriu, Ferrater … i també per en Jaime Gil de Biedma. En Joaquim Horta fou l’editor d’aquestes dues importants col·leccions de llibres. El tiratge era molt reduït, no crec que arribessin als 250 exemplars de cada llibre editat. La ciutat de Berga li va atorgar a Josep Maria de Martín, la Medalla d’Or a proposta de Jordi Puntes, aleshores director de l’Erol, quan el batlle de Berga era Badia. L’acte formal es va fer a la sala de plens de l’ajuntament de Berga amb un memorable discurs de Joan Perucho -a qui, per cert, també va fer la portada d’un dels seus primers llibres. Mai no es va aprofitar aquest esdeveniment per fer una Fundació o Centre Cultural amb el seu llegat
Per desgràcia, pocs dies després de la seva mort, vaig trobar al Mercat dominical de Sant Antoni de llibres de Vell de Barcelona, bona part de la seva biblioteca. Es venien tots els seus llibres. Com és evident vaig comprar els llibres que no tenia, i vaig comunicar-ho a les institucions culturals locals pertinents, però tot es va seguir venent i el que s’haguera pogut recuperar mai més es podrà reunir de nou.
Com diu algú per aquí dalt, ja se sap Berga és com és, cosa que crec que es una barbaritat. Berga no té ni un fons per fer una exposició permanent de la seva obra pictòrica, ni la documentació generada per ell (com les cartes a Riquer, Gabriel Ferrater, Espriu, Perucho i tants d’altres) ni la seva valuosa biblioteca. Puc dir, sense quedar-me curt, que això de la pèrdua de tota l’obra de Josep Maria de Martin és el desastre cultural més important dels darrers anys.
Ell era un dels membres fundadors del grup de Dau al Set, té diversos llibres de Patum, fou el primer en utilitzar l’oreneta com a símbol de Queralt en el programa de ma del 25è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, etc. Mai no acabaria en explicar la seva obra, veureu va fer un llibre sobre el cinema, amb un apartat del cine soviètic i tot, és un dels primers llibres de cine fet per un autor peninsular. Va fer a mitges una novel•la amb Gabriel Ferrater, té quatre llibres de poesia i va dibuixar a reconeguts diaris de Donostia, Pamplona i Barcelona.
La pèrdua de la biblioteca dels de Martín -cal no oblidar que el seu avi havia estat Batlle de Berga- és, com ja he dit, el desastre cultural més important a Berga de les darreres dècades. Però ja està fet. De mica en mica vaig reunint tots els llibres amb portades seves i per mi és un goig poder-los tenir. Tal com vaig fer quan vaig veure que es saldava un dibuix de Patum de la Lola Anglada, aviso a qui cal perquè les institucions locals perquè salvin el poc que queda del patrimoni berguedà. Si volen fer-ho, eh!
Ara la llibreria antiquària Farré de Barcelona ven el llibre ‘Compañeros de viaje’ de Jaime Gil de Biedma, amb coberta de Josep Maria de Martín a 900 Euros. És el primer llibre d’aquest important poeta barceloní. En el llibre de Salvador Espriu d’aquesta col·lecció hi ha un retrat fet per de Martín, probablement el primer. Fa anys que veig que no hi ha aquell orgull de defensa de les nostres coses, bé vull dir de defensa de la globalitat berguedana. No sé pas a que deu ser degut, però o posem el nostre primer de tot defensant els productes berguedans de qualitat o malament rai. A Berga tenim gent que van ser importants per la cultura catalana com Josep Maria de Martín o com els desapareguts mossens Marià Grandia o Josep Armengou. Són figures senyeres de la nostra terra, agradi o no, però l’amor pel passat i per la nostra cultura sovint passa de llarg.
