A Barcelona són molts els músics que toquen al carrer. Música pop, rock, jazz, clàssica. Rotllanes de gent els escolta, tiren unes monedes i alguns, portats pel ritme, ballen entre els aplaudiments dels espectadors.

Fa uns anys hi havia un cantant al Portal de l´Àngel que portava un magnetòfon i cantava òpera. La seva veu impressionava. Pensava amb tristesa que aquell noi es mereixia cantar en un teatre, i no al carrer, mentre molts passaven indiferents davant la vàlua d’aquella veu i d’aquell talent.,

Necessitem saber de l’èxit dels artistes per apreciar la seva vàlua. Una persona pot tenir unes facultats excepcionals, en el camp que sigui, que si no és conegut pel públic serà quasi anònim.

El Washington Post va organitzar una actuació d’un famós violinista d’incògnit en una estació de metro en un gelat 12 de gener del 2007 a les 8 del matí. La gent passava atrafegada quasi sense escoltar al violinista. Va tocar durant 45 minuts i només van parar-se a escoltar uns moments 7 persones. En total va recollir 32$. Ningú va mirar-se’l ni ningú va aplaudir. Van passar prop de 1.000 persones que no van reconèixer a Joshua Bell, un dels millors violinistes del món, vestit amb texans i samarreta. Va tocar 6 peces de Bach amb un Stradivarius de l’any 1713 valorat amb 3,5 milions de dollars.

Dies abans s’havien exhaurit les entrades,.a un preu de 100 $, per la seva actuació en un teatre de Boston.

Joshua Bell va néixer en una granja d´Indiana el 9 de desembre de 1967. Als 4 anys va tenir el seu primer violí. Als 14 anys va debutar amb l’orquestra de Filadelfia i als 18 va gravar el seu primer disc. Estrella de la música clàssica ha tocat en els principals auditoris del món i té més de 30 discs gravats, amb record de vendes de música clàssica.

Si Joshua Bell hagués actuat amb el seu nom, l’andana hauria quedat petita pel públic que l’hauria aplaudit entusiasmat, qui sap si apreciant el seu talent o també encara que hagués tingut un mal dia.

El Washington Post va arribar a la conclusió que si no ens parem a escoltar a un dels millors músics quan està tocant una de les més belles partitures, quantes coses extraordinàries ens perdem mentre ens pensem que vivim intensament la vida?