Amb aqueix títol m’agrada començar amb l’aventura d’escriure per El Maití, perdó, el Matí. Lo món catalanoparlant desconeix la nostra ciutat creient-la un lloc encantat. Com veurem pas a pas l’Alguer és feta de persones concretes, fortes, dèbils, egocèntriques, limitades, mediocres… com en cada lloc, persones d’una normalitat que fa por! Però hi ha un sector de persones que sempre representen el passat, jo crec, poden representar el futur. Qui són? Los iaios entusiastes!

La generació que més s’entusiasma per les coses lligades a la llengua catalana són ells. Ells que són nats a l’Alguer algueresa i que han creixit los fills en una ciutat on regnava la substitució lingüística causada del somni del desenvolupament econòmic italianista. Ells han deixat la llengua i en casa amb els fills han parlat en italià, ara tenen una segona possibilitat gràcies als néts i a les nétes. Aqueixos minyons d’ara són fills de pares que treballen i passen part de la jornada amb els iaios, jubilats i que amb sacrifici i al mateix temps plaier ajuden en casa. Sense hi pensar massa parlen en alguerès amb els petits.

Hi estava pensant l’altro dia, lo 6 de gener, quan he participat a l’organització de la primera festa de Les Estrenes a dins del calendari del Cap d’any de l’Alguer de la fundació META. Cosa són les estrenes? Per la festa dels Reis, los minyons ixin pel carrer a demanar l’estrena amb una taronja amb talls que acolliran els menuts. Per revitalitzar aqueixa tradició amb la Plataforma per la llengua havem distribuït taronges amb un menut de 0,20€, material en llengua, adhesius i la carta als reis, tot amb un fondo musical de cançons tradicionals de Nadal. Un maití de sol, felicitat i gent que contenta recordava. Tantes les persones que, quan portaven los néts a prendre la taronja, mos contaven fets del passat. La cosa millor és que el contaven als minyons i en alguerés. Xatxarant xatxarant i als ulls una expressivitat feliç, com si fossin tornats criatures. Que millor manera de començar l’any?