L’economia de l’oest des de l’època de la postguerra en els anys cinquanta fins ara ha evolucionat des d’un gran èmfasi en el sector industrial, a un increment del sector dels serveis. Això ha estat causat per diferents raons, entre elles el desenvolupament tecnològic i la deslocalització. Aquest canvi ha proporcionat feina amb requisits acadèmics concrets, entre altres aquells que requereixen la capacitat d’atenció humana, i no necessàriament la física. Això mateix va succeir durant la transició de l’economia agrària a la industrial.

En aquesta evolució podem observar que part del creixement econòmic es deu a l’augment de la productivitat per l’accés a tecnologia més eficient, i la capacitat de dispensar de mà d’obra humana. El sistema capitalista requereix consum, i per consumir es requereix un sou. Tot i això, l’expulsió de persones del sistema productiu és un dels objectius de l’evolució tecnològica. Afortunadament, l’ocupació es va traslladar a altres sectors, no obstant això, podem confiar que aquest procés es repeteixi de manera indefinida?

Avui en dia podem observar tecnologia començant a prendre llocs de treball. Cambrers han estat substituïts en alguns establiments per maquinària automatitzada o robots. Els vehicles de conducció automàtica són cada vegada més prominents, i la intel·ligència artificial està permetent l’accés generalitzat a la creació de certs continguts que en el passat pròxim requerien gran coneixement i experiència per tal de dur-los a terme. Clars exemples d’això són la creació de dissenys gràfics, melodies, redaccions i l’ús de codis de programació. Tanmateix, això de moment no s’ha traduït en la pèrdua de llocs de manera generalitzada. De fet, l’ús d’aquestes noves tecnologies requereix, per una qüestió de seguretat, la supervisió humana.

Les prediccions econòmiques tenen una gran tendència a fallar, però si assumim que la tecnologia avançarà prou com per substituir la mà humana en el sector dels serveis en un futur pròxim, només ens queda observar el cas de la resta de sectors, i veure com el rol dels empleats ha canviat a la supervisió i ús de la maquinària. Hi ha una possibilitat que en el sector dels serveis passés el mateix, rellevant a l’humà a una funció reguladora que no fes el gros de la feina. No obstant això, també cal tenir en compte que l’ús de tecnologia requereix de grans inversions, i una gran part d’aquest sector està compost per empreses petites, que no tenen aquesta capacitat econòmica. Per tant, seria natural preveure la possibilitat d’una gran part del sector mantenint la mà d’obra humana o, pel contrari, la creació de grans franquícies o empreses que utilitzin, produeixin, o ofereixen la tecnologia necessària per a aquest canvi.

Pel que fa a una predicció del futur en relació amb aquest tema, parlo d’això en el meu article anomenat: “Com afecta l’evolució tecnològica a l’economia”.