Una de les coses que últimament m’ha cridat l’atenció té a veure amb el concepte vaccí.

Hi ha hagut una certa controvèrsia sobre sí el preparat que ens han injectat a la majoria de ciutadans en els darrers mesos amb l’objectiu de prevenir la COVID-19 era un vaccí o un medicament. Confesso que m’és absolutament igual, però hi ha alguns sembla que si li deixem de dir-li vaccí hauran guanyat una batalla.

Per definició, els termes són unitats lexicals emprats amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per tal d’evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i llur expressió.

En síntesi, quan diem “granota” en l’àmbit dels amfibis, en zoologia, tots hauríem d’entendre el mateix. Si diem “granota” en l’àmbit del vestir, entendrem una altra cosa. Segurament, la granota de vestir serà una cosa més difusa i, indubtablement, al llarg dels anys ha tingut significats diferents, mentre que el terme zoològic probablement no.

En general alguns termes cada vegada són més inclusius i cal adjectivar-los per tal que realment expressin un concepte unívoc. Amb el terme vaccí ha passat això.

Ho podem veure mirant diferents diccionaris o les definicions en llengües diverses. En el diccionari català trobem que es defineix com: “Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix immunització contra diverses infeccions”. No entra en el contingut sinó que ho fa en l’objectiu.

El diccionari espanyol en diu: “preparat d’antígens que, aplicat a un organisme, provoca en ell una resposta de defensa”. Aquesta definició ens diu que l’objectiu és la defensa i ens restringeix a una inoculació d’antígens.

Per la seva banda, l’enciclopèdia britànica en diu: “suspensió de microorganismes debilitats, morts o fragmentats o toxines o altres preparats biològics, com els que consisteixen en anticossos, limfòcits o ARN missatger (ARNm), que s’administra principalment per prevenir malalties”. Molt més àmplia.

Segons els diccionaris català i anglès els preparats de RNA missatger que ens han injectat són vaccins, mentre que segons el de la llengua espanyola no. Evidentment són la mateixa cosa i seria estúpid centrar el problema en això. Com ho és plantejar una controvèrsia sobre això. Em recorda a la faula de Tomas d’Iriarte en la que uns conills discuteixen sobre si els gossos que els volen atrapar són llebrers o conillers, de tant discutir els atrapen.

El que podríem discutir, molt més interessant, és si els preparats injectats estimulen la producció d’anticossos al nostre organisme o no. Davant un “sí”, podrem preguntar-nos si ho fan molt o poc i si duren molt de temps o no.

Igualment, podrem discutir si, en posar-los en circulació, s’han seguit correctament tots els protocols i garanties que exigeix la normativa a la Unió Europea respecte a la nostra seguretat.

Possiblement haurem de dir que si que produeixen anticossos, que aquests anticossos no duren tant de temps com s’havia pensat i que no s’han seguit els protocols exigits per autoritzar un medicament. Les urgències ens han fet viure en la incertesa i la provisionalitat. S’han comés errors, volguts o no, però importa el balanç final. S’han salvat vides?

Jo no espero cap catàstrofe derivada de la vacunació massiva ni res que s’assembli. Hi ha hagut efectes secundaris, reals i altres pur efecte nocebo. Els tenen tots els medicaments. Algú s’ha parat a pensar els efectes secundaris dels corticoides? o del diclofenaco?

D’aquestes pandèmia i paranoia col·lectiva podem treure moltes conclusions positives relatives a la salut, prevenció i tractament, podem aprendre com s’han de gestionar pandèmies, què s’ha de fer i què no, podem prendre decisions col·lectives de com s’ha d’actuar davant de l’autorització de medicaments en moments d’urgència…

Hi ha una cosa, però, sobre la que sento parlar poc. Crec que s’hauria d’obrir una comissió de la Unió Europea, independent (cosa difícil) per esbrinar com s’han gestat i gestionat els contractes amb les empreses farmacèutiques, la lletra grossa i la petita. Que no s’ha actuat amb transparència és una obvietat, que no s’ha actuat amb rigor m’ho sembla. El meu dubte, però, és si les decisions relatives a contractes s’han pres sense criteri científic i amb interessos que no em semblen del tot independents. Sospites que haurien de ser aclarides. Algun responsable de la Unió Europea ha obtingut lucre? Espero que no, però a vegades es confon la incompetència amb la conducta deshonesta. Convé aclarir-ho.

Igualment crec que s’haurien d’investigar moltes de les decisions preses a l’Estat espanyol. No és un problema de xips inoculats ni d’altres bajanades similars, és un problema de confiança en els gestors públics. Encara que puguin haver actuat amb la màxima honradesa, han generat desconfiança i han donat imatge d’ineptitud.