Quan ens hem llevat hi havia una bona nevada.El servei metereològic ho tenia previst i jo un xic neguitosa des del llit escoltava si passaven vehicles per la carretera. Imperava el silenci. Es preveia un món encalmat, monòton, gris.
El paisatge era meravellós. Els arbres tots blancs, les flors del jardí amagades i uniformes, la piscina glaçada i un cel gris que no deixava veure formes, ni colors.
Era un món desconegut, ideal per deixar-se bressolar per la quietud i el silenci, per somiar, per oblidar el tràfec de cada dia per deixar-se il·luminar per la puresa de la neu.
Un dia per quedar-te a casa, per fer les coses que les deixes per l’endemà, per buscar fotografies i rememorar el passat, per asseure’t còmodament i llegir, per entusiasmar-te en l’ordinador i buscar a Google temes que no tens temps de mirar en un dia normal i sobretot acostar-te a la llar de foc encesa i mirar les espurnes que s’enlairen xemeneia amunt i es perden en el cel gris.
Dia de pau, de fred, de malenconia, de records que em porten a la infantesa quan la neu barrava les cases i s’havia d’apinyar i fer caminets per poder circular pel carrer. I els jocs amb la massa blanca fent boles, jugant amb els amics. La satisfacció de posar-se unes botes i anar a l’estany glaçat i caminar per damunt de l’aigua, amb els peixos amagats a sota, sense cap temor de que el gel es trenqués i em trobes dins de l’aigua.
Ara no podria fer res d’aquestes petites aventures perquè tinc por de que una minúscula gota d’aigua glaçada em faci relliscar i la caiguda tindria conseqüències imprevistes i tinc por d’anar amb cotxe pel perill d’una patinada, i tinc por que aquesta neu duri dies i aquesta estada tancada a casa, que em sembla bucòlica, em cansi, i que aquest mantell blanc que cobreix el meu univers es torni fang i perdi l’encant que té mentre cau.
Sé que la naturalesa agrairà l’aigua que porta la neu i les meves plantes gaudiran perquè quedaran ben assaonades, que els camps i els boscos vibraran d’alegria perquè l’aigua penetrarà a les arrels i a la primavera esclataran ufanes.
Avui gaudeixo d’un dia tancada a casa, amb els records, amb la novetat de sentir-me reclosa fent coses que en un dia esplèndid i assoleiat no m’és possible.
No sento la fredor de la neu, vora la llar de foc, i penso gaudir d’un dia ben diferent. El que m’espera no ho sé però penso que el present és avui i la nevada tan blanca, tan pura m’ha purificat.
