Cada dia que passa l’enginy i creativitat posen a les nostres mans noves eines que ens permeten fer les coses amb menys esforç o de forma més ràpida i precisa.
Jo soc un gran amant de les coses que faciliten la vida, fins un punt. Això sí, mai no hauríem de perdre de vista, que la majoria de les coses o accions tenen dues cares. En general, el món l’hem de veure com essencialment neutre. Per tenir alguna cosa l’hem de treure d’algun lloc. Un lloc, espai o ésser guanya i l’altra perd.
Observem un frigorífic. Vist des de fora, és una màquina que emet calor i soroll a l’entorn i, per fer-ho, gasta energia elèctrica. Si mirem a l’interior, veurem que l’energia que gasta és per extreure calor de les coses que hem posat a dins. El balanç, no hi ha màgia, és que gastem energia i produïm soroll i calor. Una rentadora, fa una feina, produeix treball, soroll i calor. Existeixen en el mercat aparells que transformen les ones sonores en energia mecànica.
Són formes diferents d’energia, treball, calor i soroll. Ni ha moltes més manifestacions de l’energia. La gràcia és que la suma de les energies en un espai aïllat és nul·la. A la vida passa igual.
Fer-nos la vida més fàcil ens ha portat a crear eines que fan la feina i que emeten calor i fan soroll, per no dir, en el cas de l’energia elèctrica, el cost de produir l’energia que tindrem a l’endoll.
Res no és neutre. Quan posem la rentadora molestem als que tenim a prop amb el soroll. Sempre serà bo tenir aparells que minimitzin el soroll que emeten. Normalment seran més eficients, tindran menys pèrdues. Si tenim veïns a prop, estaran contents i, segurament, pagarem menys electricitat.
És correcte posar la rentadora? Naturalment, en el nostre món, correcte i necessari. Sempre que sigui possible, molestant el mínim. Pensem sempre com evitar molestar als veïns?
A partir d’aquí podeu imaginar mil activitats que ens faciliten la vida o que ens distreuen i que, alhora, molesten, amb major o menor grau als que ens envolten. Plaer per a nosaltres, molèstia per als altres. Tot és neutre. Plaer i molèstia són dues cares de la mateixa moneda. A vegades, és difícil trobar les dues cares.
Seran les normes socials i, si cal, les lleis, les que decidiran que podríem o no fer per no pertorbar excessivament. Que els nens juguin es desitjable, encara que facin soroll. Que algú a mitja nit comenci a fer crits perquè el seu equip ha marcat un gol, no. Amb la música trobarem molts exemples de plaer contra molèstia. L’administració està obligada a actuar i de forma coercitiva. La meva llibertat acaba on comença la del veí.
Tanmateix, exposada la panoràmica, voldria dedicar unes línies al bufador. Un poc sofisticat aparell que no és més que un motor que es mou amb energia elèctrica o combustible i que produeix un elevat cabal d’aire. El doll farà d’escombra i impulsarà els materials de terra en el sentit del doll i elevarà les partícules de pols i terra a l’alçada del nas dels vianants propers.
Indiscutible la velocitat amb la que els serveis de neteja poden eliminar les deixalles del carrer respecte al temps invertí amb una escombra clàssica. Guanyem eficàcia i molestem als veïns.
Això no queda aquí, els habitants de cases amb jardí o terrassa tenen una tendència innata a no moure’s massa i fan servir també bufadors de totes mides, segurament també per no avorrir-se. Aquí el que fan, també, és molestar a tots els animals que habiten en l’entorn i a tots els veïns. Això sí, el posseïdor de l’artefacte estarà cofoi per la gran tasca feta.
Malauradament, l’horari és qualsevol i, en alguns moments, pot ser un continu. Bufadors que acaben i bufadors que comencen. Un interminable concert.
Escombrar un jardí o passar el rasclet és sa, però crec que no estic en condicions de lluitar contra l’ús d’aparells destinats a què el ciutadà pugui estar el màxim de temps assegut.
Si que crec, però, com han fet alguns municipis que caldria ser estricte amb els horaris. Fer coincidir el permís per al ciutadà amb l’horari de la neteja i, alhora, limitar els decibels màxims.
Segurament aconseguiríem l’equilibri entre la necessitat de l’ajuntament o el plaer del ciutadà – bufador i la molèstia controlada al ciutadà amant del soroll que fan els ocells.
