A la roda de premsa que Mons. Francisco César Garcia Magán va donar a la sortida de la reunió de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, CEE, del pro passat dia 28 de setembre, a la pregunta d’un periodista i com a secretari general de la CEE, va opinar sobre un tema tan candent com és la possible concessió d’una amnistia als milers d’encausats, expresos i exiliats en relació al procés d’independència de Catalunya i al referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
No sabem si aquesta opinió va ser a títol personal o representava la de la Comissió de bisbes de la CEE que tot just havia acabat. Per ara, qui ho podia aclarir, ratificar o desmentir, que lògicament seria el president de la CEE, el cardenal Joan Josep Omella, també arquebisbe de Barcelona, no ho ha fet. Recordem que qui calla atorga. Omella s’ha amagat darrere una declaració, més vaga que no pas aclaridora, dels bisbes catalans, però com a president de la CEE no ha dit ni ase ni bèstia.
Mons. Garcia Magán va dir que en la situació actual una amnistia no té sentit, que no és prou extraordinària. Segons ell tenia sentit la del 1977 perquè hi va haver un canvi de règim. De fet aquesta amnistia pretenia eliminar alguns efectes jurídics que poguessin fer perillar la consolidació del nou règim. Tot i això, l’any 2012 l’òrgan competent de les NNUU va demanar a Espanya que derogués la llei d’aquesta amnistia (46/177) perquè incomplia la normativa internacional sobre Drets Humans. Malgrat que la Constitució espanyola prohibeix els indults generals (sí contempla l’amnistia), l’1 de desembre de de 2.000 el govern d’Aznar va indultar 1.443 persones, entre les quals l’ex jutge de l’Audiència Nacional Francisco Javier Gómez de Liaño condemnat per prevaricació i que s’havia fet càrrec de varies causes relacionades amb els GAL. També se’n van beneficiar els condemnats pel cas Filesa de finançament irregular del PSOE o Carlos Navarro del PSC i moltes persones, tant del PP com del PSOE, condemnades per corrupció. Aznar ha estat el cap de govern que més mesures de gràcia ha concedit, 5.948 seguit per Felipe González amb 5.944. En l’Indult general de 1988 Aznar hi va incloure varis implicats en els GAL com l’ex-ministre Barrionuevo i el seu secretari d’estat Rafael Vera.
Ja veiem quina mena de gent s’ha amnistiat o indultat. I ara que es parla d’amnistiar uns polítics, i no polítics, que van complir amb el mandat democràtic de 1 d’octubre, un bisbe, secretari general de la CEE, posa el crit al “cel” amb un llenguatge manllevat del PP i de VOX com legalidad vigente o atentado contra el orden constitucional, quan hem vist que la Constitució contempla l’amnistia. A més, gosa parlar de separación de poderes, com si l’Església no fos un poder, fàctic si voleu, però un poder. Garcia Magán no ha fet referència directa a Catalunya però està clar contra qui anaven els seus trets.
Arran de les declaracions de Garcia Magán, vuit entitats cristianes de relleu han difós un comunicat de quatre punts, en el tercer dels quals diuen: “Com hem afirmat en nombroses ocasions, ENS MOSTREM CONVENÇUTS DE LA FORÇA QUE TENEN EL DIÀLEG I LES MESURES DE GRÀCIA en totes les situacions de conflicte” -emès en el comunicat de la reunió 244 de la Conferència Episcopal Tarraconense (16-6-2021)- A més, l’opinió personal del portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola contravé a la Doctrina Social de l’Església. En el quart i darrer punt diuen: “Per això, les vuit entitats signants reproven aquestes declaracions personals de César Garcia Magán i esperen una nota aclarint la posició de la Conferència Episcopal Espanyola sobre una possible amnistia. L’any 2021 l’aleshores secretari de la CEE, Luís Argüello es va mostrar a favor dels indults. Nosaltres estem pel diàleg i el perdó, com els bisbes espanyols (sic)”. Posteriorment, i en un comunicat del diari digital LAVALIRA, el Copríncep d’Andorra i arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives, s’ha reiterat a favor de l’amnistia. Sense esmentar el seu nom, Vives va criticar al cardenal de Barcelona i president de la CEE, Juan José Omella, per mantenir una opinió contraria a la seva. És la segona vegada que Vives defensa públicament l’amnistia en les seves homilies. En el seu darrer sermó ha indicat que “el perdó és molt important per tirar endavant”.
Per si Mons. Garcia Pagán no en tingués prou amb la Doctrina Social de L’Església, extraurem unes pinzellades de la Bíblia, tant de l’Anti com del Nou Testament. Dels Salms: “Jahvè, Déu nostre, vos els responíeu,/ i éreu per a ells Déu de perdó,/ tot i castigar les seves culpes.”(99:8). “Ell et perdona les culpes/ i et guareix de tota malaltia” (103:3). “Feliç el qui ha estat absolt de falta/ i ha vist sepultat el seu pecat” (32:1). “Però és molt vostre perdonar,/ i això ens infon respecte” (130:4). De l’Eclesiàstic: “No et vengis de ningú per cap mancament,/ ni facis res amb arrogància” (10:6). “Perdona la injustícia al teu proïsme,/ i aleshores, quan preguis, els teus pecats et seran perdonats” (28:2).
De les Benaventurances: “Feliços els perseguits per causa de la justícia, perquè d’ells és el regne del cel”, de l’Evangeli segons Sant Mateu (5:10). Del mateix Mateu: “Aleshores Pere li digué: ‘Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? ¿Fins a set vegades?’ Jesús li diu: ‘No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set’” (18:21 i 22). Parlant d’un fet en el que un oficial no va voler condonar el deute a un col·lega, el seu senyor el va posar en mans dels botxins i li va dir: “Així us tractarà també el meu Pare celestial, si cada un de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà” (18:35). De l’Evangeli segons Sant Joan: “I, si algú sent les meves paraules i no les guarda, no el condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo” (12:47). De les cartes (epístoles )dels Apòstols. De Sant Pau als Corintis: “I, si distribuís tots els meus béns entre el pobres, si oferís el meu cos perquè el foc em consumís, però no tingués caritat, de res no serviria” (13:3).
He tractat de posar les raons per al perdó, en aquest cas l’amnistia, en el llenguatge que se suposa que el bisbe Garcia Magán i els que pensen com ell han d’entendre. La nostra conclusió hauria de ser que els bisbes de la CEE que entenen aquest llenguatge, més que atacar l’amnistia l’haurien de defensar, com ho fan una part, no sé si majoritària o no. Amb paraules com les del bisbe Garcia Magán es pot entendre, al menys en part, el per què es buiden les esglésies. Arribaran les seves paraules a les oïdes del papa Francesc? O, una part d’aquells prínceps de l’Església guarnits amb vestimentes vermelles i que van organitzar un complot per assassinar-lo ho impediran?
Aquí hem parlat només d’amnistia en relació a les declaracions del secretari general de la CEE, Mons. Garcia Magán, i la part doctrinal que conté la Bíblia. Res a veure amb els criteris polítics de si s’ha de demanar l’amnistia o no. Això no obstant, hi ha una part política, basada en la legislació i convencions internacionals, que caldria remarcar abans d’acabar. En els fets de l’1 d’octubre de 2017, els seus protagonistes i els seus defensors, han comés delicte? El professor alemany Axel Schönberger diu que “el referèndum català per la independència no va ser il·legal”. Diu: “Que el govern espanyol i la justícia espanyola des de fa anys neguin als catalans el dret a fer un referèndum sobre si Catalunya ha d’esdevenir una república independent, no és compatible amb la legislació espanyola i és, ja de per si, una greu vulneració dels Drets Humans.
Vegem, doncs, que diuen els textos internacionals sobre drets humans. Pacte internacional de drets civils i polítics (16-XII-1966), article 1.1: “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen tanmateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural”. Però la cosa no acaba aquí. La Declaració de la Conferència mundial sobre drets humans, adoptada a Viena el 25 de juny de 1993 i ratificada pel Regne d’Espanya, reitera en el seu Paràgraf segon: “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret, determinen lliurement la seva condició política i persegueixen lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural… La Conferència considera que la denegació del dret a la lliure determinació constitueix una violació dels drets humans i remarca la importància de la realització efectiva d’aquest dret”. Atenent que molts dels represaliats i perseguits per la justícia espanyola ho són per les seves opinions i manifestacions, recorrem a l’article 11 dels Textos de la Unió Europea: “Tota persona té dret a la llibertat d’expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que hi pugui haver ingerències d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres.
Per arrodonir-ho consultem que diu la Constitució espanyola al respecte. Títol I. Article 10.2.- “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat a la Declaració Universal dels Drets Humans i als tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya. Títol III. Article 96.- “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”. Quantes vegades creiem que s’han violat aquests compromisos? El referèndum per la independència en forma de república celebrat a Catalunya l’1 d’octubre de 2017, encara hi ha algú que el pugui considerar il·legal? Qui li compensarà els anys de presó o exili als condemnats per aquell referèndum? Això va més enllà de l’amnistia. Queda algun bisbe que ho dubti?
