Berenars de xocolata i pegadolça, jocs improvisats en patis i carrers, rotllanes d’infància on cantarelles i intercanvi de cromos delectaven a moltes generacions amb innocència i
imaginació.
Vindrien temps de canvis, de ràpides evolucions i costums; les ciutats i les seves complexitats arquitectòniques abandonen molts espais verds i d’esbarjo.
Paradoxalment en moltes d’aquestes places ja està prohibit jugar a pilota o fer anar el patinet o monopatí, i ben bé tot sembla estudiat per no permetre a la mainada gaudir com a mainada.
Els infants evolucionen a una incipient pubertat que els conduirà a una adolescència envoltada de canvis, de revolucions psicològiques i transformacions físiques importantíssimes, temps de decisions, d’objectius i desitjos, temps també de lluita i esforç.
Aquesta infantesa evocadora i que encara ens recorda el nostre imaginari poc s’assembla al tipus d’esbarjo que molts dels nostres nens i joves gaudeixen ara. La nostra societat hiperconnectada i en excés digitalitzada té un efecte directe en els nostres joves amb una infància cada vegada més curta i moltes influències i estímuls per incitar els nens a entrar cada vegada més aviat en el món adult.
La família, els amics, l’escola són els pilars bàsics per a construir la personalitat pròpia del nen o adolescent, aquest busca una identitat, un caràcter definit per ser qui és i ser escoltat, reconegut i respectat. L’adolescent necessita també les seves contradiccions, la seva rebel·lia i impulsivitat per trencar barreres i voler canviar el món, la utopia necessària per transformar la realitat.
Però un inesperat hoste havia d’arribar a les nostres vides per intentar fer trontollar el curs natural en el desenvolupament de l’infant i ningú estava preparat per enfrontar-se.
Les xarxes socials han estat el gran determinant amb un impacte vital en la construcció de l’ésser adolescent i en la seva socialització; els nens ja no volen ser nens ni comportar-se com a tals. Els professionals de màrqueting digital i eines tecnològiques empren els mecanismes més sofisticats per atraure un públic cada vegada més jove amb infinitats de reclams que poden resultar atractius per ells com ara aplicacions, plataformes i altres xarxes socials amb tota mena de prestacions i interessos.
Vídeos, humor, música, esport, natura, publicitat…la llista és innombrable.
Els nens deixen enrere l’etapa de la infantesa davant d’un reguitzell d’estímuls que inciten a l’infant a comportar-se de manera adulta, tot i que el seu desenvolupament cognitiu i evolutiu no correspon a aquesta etapa. Ens trobem doncs amb una inquietant realitat on tots els paradigmes naturals, biològics i psicològics s’alteren per improvisar una reeducació en els valors d’aquests nens i joves.
Època on la persona busca una identitat, saber qui és, què aspiren i què anhelen, els joves i adolescents s’impregnen sovint d’una realitat deformada; tot absolutament succeix a través de les xarxes socials on és vital compartir la seva vida per ser agradat, per ser reafirmat en un context social on probablement abandonen la seva pròpia personalitat per emular, comportar-se i oferir una imatge enganyosa.
Cal una reflexió global i profunda sobre com les noves tecnologies han transformat el nostre món, de com un aparent avenç en la manera d’interactuar de manera global i il·limitada pot esdevenir també una constant font de pressió i angoixa, alhora que pot generar un fals entusiasme vers l’acceptació dels altres.
Abracem la utopia d’un retorn a la lentitud, de l’esbarjo sensat sense imputs constants que angoixen l’encara tendra infantesa; abracem la idealització de la pausa, del natural esdevenir d’una infantesa i adolescència sense immediatesa.
L’efímera infantesa que vol volar, realitat i virtualitat com una distòpica ambivalència del que s’és i la disfressa en ser reconegut.
