De Cristòfor Colom se n’ha dit de totes. Evidentment que fos de Gènova es una invenció. De ben segur que era originari d’algun indret dels nostres Països Catalans. Fa anys que surten llibres sobre el Colom català i mai no n’ha sortit cap document fefaent que pugui contradir la teoria catalana de la nissaga colombina.

El diplomàtic peruà Luis Ulloa (Lima 1869 – Barcelona 1936) fou el primer que amb contundència va negar l’origen genovès de Colom i va reivindicar-ne la seva catalanitat. Als anys trenta va fer-ne molts llibres i estudis, després citats, reivindicats o copiats per tothom. Avui només vull parlar de “Noves proves de la catalanitat de Colom: les grans falsetats de la tesi genovesa” imprès per primera vegada a l’any 1927. Ara està reeditat a Llibres de l’Índex. El pròleg fou de Ferran Valls-Taberner, que amb pocs anys de diferencia va passar de demanar l’estat català en un míting de El Pi de les Tres Branques de l’any 1921-¡ a negar tot el catalanisme (va ser un destacat membre de la Lliga Catalana) i ser un fidel seguidor del feixisme del dictador militar general Franco.  

Llevat això de Valls-Taberner que, de fet, no desmereix el llibre sinó que corrobora la hipoòtesi  de la catalanitat de Colom, aquest llibre val la pena de tenir-lo llegir-lo i fruir-lo. Aquesta recent edició de Llibres de l’Índex va acompanyada per un pròleg del seu editor, Josep Maria Orteu, demolidor.

Els catalans hem de vindicar el que és nostre, cal que defensem el nostre passat i hem d’estar-ne orgullosos. Aquest llibre és una bona mostra del que sempre ens neguen.