Per a tots és ben sabut que el principal enemic de la premsa de l’establishment sempre ha estat i és Esquerra Republicana, per la senzilla raó que ERC és l’únic partit central i transversal que planteja d’una manera seriosa el trencament total amb el regne d’Espanya. L’enquesta de la setmana passada d’El Periódico n’és l’exemple més fefaent. El Grupo Zeta no perdonarà mai l’opa hostil que els republicans han fet al món socialista, fent que l’esquerra majoritària del país hagi acabat sent independentista, tant al Parlament com sobretot als municipis on el PSC ja és un reducte unionista. I com que no els hi perdonaran mai, han decidit, tal com van fer per les municipals a Barcelona, polaritzar la campanya entre la dreta de les retallades i l’esquerra federalista i guai de Podemos/ICV. El fet és que, actualment hem descobert que la manipulació que pot fer la premsa sobre els votants és tan exorbitant, ara molt més que abans, que des de les redaccions es poden ascendir o enfonsar candidats en temps rècord. I si no fixeu-vos amb els casos Rosa Díez, Albert Rivera, Monedero, o la mateixa Colau. Realment fa vertigen veure com en només setmanes el panorama pot canviar tant.
Per això mateix és desesperant veure que després de la monumental cagada del President Mas, reconeguda per gent que optava per la llista unitària, de tornar a embolicar la troca ara sobre les entitats civils -que és un món molt més fràgil que el dels partits- la claca convergent segueixi amb el mateix error de sempre: martiritzar ERC amb la inestimable ajuda de la premsa unionista. No hem entès res, res de res. Si a més d’enutjar l’independentisme civil, ens dediquem a aconseguir un transvasament de vots entre CiU i ERC, segur que tots plegats perdrem. Si no hem entès que ERC és l’esquerra que pot taponar l’esquerra bolivariana, és que els convergents ja no pensen ni amb les seves empreses. Què preferiu, que el referent de l’esquerra catalana sigui l’Herrera i la monja? Doncs endavant, a veure si fem un pet tots plegats d’una vegada! Com es pot ser tant cec com per passar-se mesos i mesos intentant discutir per una llista en comptes d’anar a convèncer a indecisos? A CDC li convé una ERC forta, i al revés també, i qui no guipi això és que és un professional de la bronca o simplement un ignorant. Només guanyarem si aconseguim traslladar la sensació als votants que la polarització és entre CDC i ERC, i no entre CDC i la true left, apartant ERC. I això només s’aconsegueix confrontant programes ideològics en comptes de fer-se l’amant ofesa perquè ERC no li diu que sí a tot.
Tal com diu el millor articulista que tenim a Catalunya, que per vergonya nostra no escriu a cap mitjà català, CDC i ERC són els eterns i veritables rivals, i si la gent no ho percep així, optarà per votar a altres formacions que explotin de manera més populista el ressentiment social.
