Em sembla que és una necessitat que es puguin obrir d’alguna manera les llistes electorals i fer que els electors puguem escollir realment els nostres representants.

Després de més de trenta anys de vigència del sistema que tenim, és hora de fer alguna cosa amb l’objectiu d’acostar els polítics a la societat. Si es canvies el sistema electoral, encara que només una mica, no passaria res de l’altre món. A l’estranger està ple de casos per agafar models que valorin més les persones i no tant els partits. Avui en dia el sistema que tenim em sembla dolent, perquè el polític que ha resultat escollit dins una llista, no pot tenir l’orgull de la democràcia que és haver estat escollit directament pels ciutadans com a persona concreta, amb tot el que això representa de sentir-se vinculat de manera molt estreta per una decisió tan transcendental com és l’elecció popular.

Els resultats de les darreres conteses electorals han posat el crit al cel sobre l’augment del vot en blanc i de l’abstenció. No cal ser un gran observador per comprovar la desafecció cada vegada més gran dels ciutadans respecte a allò que se’n diu “la classe política”, expressió que no m’agrada, perquè expressa una dicotomia que no comparteixo entre els polítics més o menys professionals i la ciutadania. D’alguna manera tots som “polítics”.

Potser necessitem polítics que sàpiguen fer política i no només una lluita sectària pel poder, la qual cosa comença per ser respectuosos amb la idea que el sistema electoral és una peça fonamental de la democràcia representativa, però que la democràcia és molt més, i respectar de paraula i amb fets el pluralisme propi de tota societat. I sobretot que és incompatible amb els principis de la democràcia voler la destrucció de l’adversari per tal de convertir la teva victòria en un règim de dictadura encoberta.

Com es recorda sovint, la democràcia és molt fràgil i necessita que les persones –ciutadans i polítics- siguem realment demòcrates, la qual cosa potser no sempre es dona, o fins i tot podríem dir que és dona massa poc.

Avui cal superar el sectarisme, la manca de sentit de país, la conversió de la política en una activitat irracional al servei d’unes estructures rígides com son els partits. Necessitem, en definitiva, més democràcia, la qual cosa vol dir també respectar la voluntat popular i el paper del govern i de l’oposició.