Mn. Ramon de Canillo

Hi ha persones que, tot just conèixer-les, ja et desperten afecte, complicitat i simpatia. Ens va passar amb Mn. Ramon Rossell Serra —Mn. Ramon de Canillo— que coneguérem l’octubre passat i que retrobàrem el passat 2 de maig.

Mn. Ramon Rossell (Bellcaire d’Urgell, 1939) fou ordenat sacerdot l’any 1963. El 1966 el destinaren a la parròquia andorrana de Canillo, la qual cosa volia dir, també, conduir el santuari de Meritxell, al capdavant dels quals continua en el moment actual.

Patí l’incendi del santuari de Nostra Senyora de Meritxell l’any 1972. Tanmateix també visqué amb gran joia la construcció del nou edifici religiós, obra de l’arquitecte Ricard Bofill. Asseguts a l’esglaó del presbiteri, escoltant música de Bach, contemplant el Roc del Quer i el Casamanya, Bofill li deia: «No preguntis. Mira. El que veuràs, hi és».

Durant uns anys també exercí com a mestre en diversos centres educatius. Hi impartia cultura religiosa i llengua catalana. Parlar de Mn. Ramon és parlar, també, de la Casa de Colònies AINA. Ell mateix ens explicava que a les parròquies d’Andorra, en els inicis dels anys setanta, urgia la necessitat de crear un espai d’aquestes característiques. L’estiu de 1976 obriren el Casal Sant Serni. Amb tres anys, el primer alberg, bastit a la cort de la rectoria de Canillo, quedà petit.

L’Any Internacional del Nen, el 1979, fou una bona ocasió per beneir la primera pedra del que és AINA. Amb un lema molt suggestiu: «A l’estiu, cap infant sense colònies». I amb uns objectius molt clars: fer país, crear lligams d’amistat, conrear la creativitat, fomentar l’excursionisme i l’esquí de fons, sembrar valors humans i evangèlics… I cantar cançons. La música és molt important en aquest projecte. Entre altres motius perquè, gràcies a les cançons, joves d’orígens diversos aprenen el català. Mn. Ramon compta amb col·laboradors diligents i eficaços per a la conducció del centre, com ara Esther Planes i Pep Visa.

Ha escrit diversos llibres sobre Meritxell. I, entre altres, El meu mossèn Cinto. Verdaguer pels camins d’Andorra, on demostra que admira profundament el gran poeta català i que coneix molt bé les seves estades per aquelles terres germanes.

Mn. Ramon de Canillo és un home molt estimat a Andorra. Transmet bonhomia, esperança i joia. El passat dijous 8 de maig va presentar a Barcelona les seves memòries, Carta d’un capellà jubilat als seus amics (ed. Claret), un volum esperat que ajudarà a conèixer la seva vida i obra i, alhora, la història interior i exterior d’Andorra.

 

Article anteriorPer què ens molesta tant l’amor dels altres?
Article següentLa dona del far
David Pagès i Cassú (Sant Joan de Mollet, 1968) és llicenciat en filologia catalana per la UdG. Comparteix la tasca docent amb les de dinamitzador cultural i escriptor. Col·labora en diferents mitjans de comunicació. Compta amb diferents guardons, entre els quals els Premis Aina Moll i Marquès (2013), ADAC de Normalització Lingüística i Cultural (2021), Francesc Ferrer i Gironès (2021) i Rafael Sari (2021). Ha publicat, entre altres obres, Referents. 40 entrevistes a personalitats dels Països Catalans, Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus), Bones llavors, Baules. Cartes generacionals i Fe arrelada. Garba d’articles i entrevistes (1997-2022).