Molta vergonya
No sé si és la cosa més important perquè la butxaca també ho és i l’economia en general, i la recuperació de tants valors perduts en la nostra societat. El relativisme ha fet i fa molt de mal. Però continua havent-hi la qüestió de la llengua. No és cap batalla perduda, ni molt menys, però també aquí la deixadesa de molts catalans es fa notar. Potser sí que tindran la temptació de carregar-se la immersió lingüística, potser sí. I dic que no sé si és la cosa més important, però si que sé que la llengua és el fet més distintiu de Catalunya. Perquè la llengua comporta una manera de fer, de pensar i de viure i d’estimar. No és tan sols saber-la parlar. És tot el pòsit de tradició i de cultura i de manera d’entendre el món que el fet lingüístic comporta. No és igual una llengua que l’altra. La llibertat lingüística és una aberració. No hi ha cap país al món on puguis triar la llengua d’ensenyament dels teus fills. Cap ni un. I, per cert, potser faria falta tornar a canviar el nom del Departament en qüestió. Que es torni a dir Departament d’Ensenyament, o d’Instrucció si es vol. L’educació és cosa de les famílies. No anem a les escoles perquè ens eduquin. Hi anem perquè ens ensenyin el món. Primer el nostre i després tota la resta. Lectura, molta lectura. I números, molts números. El pensament, formar el pensament. Formar éssers lliures, independents i no manipulables. Catalunya ha de deixar anar tot el llast que des de dintre mateix frena la potència del país. Tal com deia Xammar, hauríem de tornar a fer que viatjar de Madrid a Barcelona no suposi només canviar de ciutat sinó canviar de món, de percepció de les coses i de manera d’entendre-les. Enfortir la llengua, imposar-la, fer-la absolutament normal, natural i necessària, no acatar les segures retallades que ens vindran. El castellà, l’espanyol, és una llengua que entenc i que parlo quan convé. I no vull pas renunciar-hi. Però el castellà no és ni ha estat mai la meva llengua perquè jo no sóc castellà ni admeto la seva imposició en una terra que no li és pròpia. Entenc i parlo també quan convé el francès, l’anglès i l’italià. I tampoc no vull renunciar-hi. En fi, em fa molta vergonya haver d’anar encara pel món amb una documentació que m’identifica com a espanyol. Molta vergonya. El president Pujol ha dit que eliminar la immersió serà una declaració de guerra. Bé, fa 300 anys que estem en guerra, president.
