Catalunya sempre ha estat una terra que s´ha caracteritzat per la seva rauxa en el moment de tirar endavant projectes e iniciatives, tant en l´àmbit empresarial com social. I el seny necessari per saber fer créixer aquestes iniciatives amb força i solidesa. Es cert que també en ocasions ens manca la capacitat de saber valorar el fet que esser part d´un “tot més gran” ens podria estalviar un cert “minifundisme empresarial” que sempre hem patit. Però aquest seria tema per un article diferent.
Prenem ara aquest caràcter emprenedor i autònom de la nostra gent, alhora de cercar alternatives i solucions als problemes. I jo em pregunto si realment aquesta crisi també serà una crisi de valors que ens faci perdre alguns dels trets fonamentals que tenim com a poble. Em sorgeix aquest dubte quan escoltes als nostres mitjans de comunicació, o sents parlar als que haurien d’ésser els nostres líders en aquesta dura travessia; els polítics, siguin del color que siguin.
Sembla que tots els esforços comunicatius i totes les anàlisis es dediquen als problemes i a les dades negatives (atur, evolució PIB, etc…). Certament que es part de la seva feina transmetre aquesta informació, però alhora també es part de la seva feina transmetre informacions com, per exemple, la evolució de sectors que actualment estan creixent, o informar sobre algunes de les apostes estratègiques que moltes companyies estan portant a terme per “reinventar-se” i seguir endavant (aliances estratègiques, processos de Fusió i Concentració Empresarial,….).
Perquè, encara que no ho sembli, hi ha sectors que estan portant a terme inversions importants per seguir essent competitius i així ajudar a enfortir el nostre teixit empresarial. Jo personalment en conec uns quants: la Formació, el sector de Serveis de la Salut, la Biotecnologia, les noves tecnologies aplicades a investigacions mèdiques, o projectes del àmbit Logístic, entre altres. Aquestes iniciatives ens han de portar a reconstruir el nostre teixit empresarial d’una forma molt més solida i perdurable que el que hem tingut en el passat on la construcció i d´altres sectors industrials i serveis amb baix o nul valor afegit tenien una excessiva ponderació.
Aquesta es la mena de missatge que donaria a la nostre gent motius per afrontar les decisions de cada dia amb un aire renovat i fresc, esperonant la nostra rauxa per fer aportacions positives a la societat amb la dosi necessària de seny que no hem de perdre mai.
Us proposo que tots plegats fem un esforç per recuperar aquella visió que analitza les situacions de crisi cercant oportunitats. Recordem aquella famosa dita de que “si no aportes solucions, formes part del problema”. Realment els catalans volem formar part del problema, o cadascú de nosaltres estem disposats a aportar solucions, per petites que aquestes puguin semblar?. I els primers que haurien de recollir aquesta proposta son els mitjans de comunicació i els polítics del nostre país. Però desprès també cadascú de nosaltres. I em sento plenament legitimat per demanar-ho; jo soc un dels que en aquests moments estic començant un nou projecte professional.
