Dibuix: Aurembiaix Abadal

Quan arriba la dama fosca
ningú dubta: sigui espiritista,
budista o testimoni de Jehovà
tothom li demana per l’endemà.

Per això, la gent, sovint,
se’n va a l’altra món,
sense temps,
per acomiadar-se.
Comptes amb ells…
i ja no hi són
a la partida!
Surts al carrer,
mires amunt i avall,
entres a la botiga
i no es recorden pas
de qui els parles.
–El que arreglava ràdios,
rabassut, amb barba.
Com per art de màgia,
ha desaparegut!
Al cap del temps algú ho comenta.
–Sí, pobre, fa quatre anys…
estava arreglant un altaveu
quan se’l va endur
per la pròstata.

Busques algun senyal,
entre núvols de la
porca posta,
i te l’has d’imaginar volant,
com si fos un àngel,
doncs, el maleit,
no t’ha deixat,
ni tan sols un missatge
de WhatsApp.
–Des d’ara ho deixo per sabut,
Si d’aquí se’n va algú,
sense avisar-me,
em desconnecto d’ell
per sempre més!

Rosa Maria Pascual

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
Article anteriorEn el comiat de la mare
Article següentMens sana in corpore sano.