feminista
Aquarel·la de Clàudia Llobera

Soc feminista perquè soc persona.

Soc persona perquè m’estimo tant la dona com l’home.

Soc l’home que acaba de violar aquella nena.

Soc aquella nena que té un pare i una mare.

Soc la mare dels meus fills.

Són els nostres fills els qui passen les nits de gatzara bevent i trencant ampolles,

fumant en racons de la ciutat o del bosc ple d’immundícia.

Soc la immundícia que el sol descobreix plena d’hipocresia.

Soc la hipocresia que em pregunta si la història de la dona es mereix un dia.

Soc un dia que es fa de nit.

Soc la nit bella i l’arrugada.

Soc l’arrugada que un dia s’arreglava la camisa.

Soc la camisa de l’emperador.

Soc l’emperador que em va llençar al mar per prostituta.

Soc la prostituta que rentava els peus de Déu.

Soc Déu perquè truco a la porta del cor.

Soc un cor amb una llàgrima.

Soc la llàgrima suïcida que baixa per la galta del terrorista.

Soc el terrorista parit amb dolor.

Soc el dolor que es disfressa amb un somriure.

El somriure que abraça el nostre nadó.

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorMadrid 16-M
Article següentEls déus els han abandonat