Fa uns anys Pascal Quignard publicava un petit assaig destinat a fer-se cèlebre arran de l’adaptació cinematogràfica d´Alain Corneau. Amb música de Marin Marais interpretada per Jordi Savall, “Tots els matins del món” es convertí en una lliçó de música inoblidable.
Durant més d’un any, El Matí ha presentat als seus lectors la seva petita lliçó de literatura i política. Modestament, humilment, com aquells mestres de poble, sense cridar, amb la força només de les idees i d’unes conviccions fermes, un pèl adustes, austeres, com el so d’una viola de gamba tocada de matinada, claror d’alba, i amb el record sempre present del Visca Catalunya Lliure de Carrasco i Formiguera.
“Tots els matins del món”, tant la novel•la com la pel•lícula, és el retrat d’un home que no doblega el seu pensament davant res, i m’agrada pensar que hi ha alguna cosa de Saint Colombe en les planes de tots aquests mesos que El Matí digital ha ofert als seus lectors. Una intransigència contra el cofoisme, les renúncies i la incompetència.
En un moment del llibre es pot llegir “Tots els matins del món són un camí sense retorn”. Però aquest dijous que ve, 13 de maig, al vespre, al CIC hi ha un punt de trobada: el primer aniversari d´El Matí, amb l’entrega dels Premis Joan Sales i Josep Maria Capdevila, l’actuació de Jordi Cortada i Imma Vidal, la presentació del nou www.elmati.cat., etcètera. Dijous que ve ens trobarem i celebrarem aquest petit miracle que és El Matí de cada dia, però després caldrà agafar el camí de nou, sense retorn.
Estimat lector, espero que ens hi veiem.
