D’un temps ençà, des de tot aquest batibull de sigles que va d’Iniciativa a Podem s’està optant per una estratègia de confrontació amb l’independentisme que contrasta amb l’actitud que havien mostrat abans de les eleccions del 27S. Entremig han passat un parell de comicis espanyols que ajuden a entendre’n els motius. S’ha demostrat per duplicat que a l’altra banda no hi ha ningú disposat a escoltar res referent a les reivindicacions de Catalunya i, per tant, tota esperança de solució pactada que poguessin tenir els més ingenus s’ha escolat pel forat de l’aigüera. Davant de tal desengany hi havia dues reaccions possibles. Una era la dels valents, la de lligar-se bé les espardenyes i posar-se al costat de l’independentisme per fer realitat allò que reclama la majoria de la societat catalana. L’altra era la dels covards, la de començar a fer-se l’orni per no afrontar la dificultat de saltar el mur. D’aquí aquesta tensió fingida de l’esquerra de saló amb l’independentisme, buscant el més absurd pretext per fer-se els ofesos, fins i tot caient en les més descarades contradiccions, i fent veure que és l’independentisme qui els expulsa del consens. ICV ha fet saber aquesta setmana que no assistirà als actes dela Diadaperquè s’oposen, segons diuen, a la via unilateral cap a la independència. Ara torna a circular un vídeo de fa uns mesos del diputat Joan Mena, d’En Comú Podem, on hi defensa un referèndum “emparat en la legalitat catalana i, si l’Estat no és capaç d’acordar-ho, haurem de fer un gran pacte per veure com i quan ens saltem la legalitat de l’Estat espanyol”. Un canvi de perspectiva que només s’explica des de la cagarel·la d’apropar-se a l’hora de la veritat i anar esgotant les excuses. Però el més greu de tot és que els seus resultats electorals del setembre de l’any passat es van aconseguir des de l’ambigüitat, reclamant un referèndum d’autodeterminació i parlant de processos constituents. Dir una cosa abans de les eleccions i fer tot el contrari un cop aquestes han passat té un nom molt evident: frau