No tinguem por
M’ha agradat el missatge de Cap d’Any del President. Reaccionar davant les amenaces contra Catalunya, s’ha acabat el temps dels drets i ara el que cal és que cadascú compleixi els deures. Apel·lació al sacrifici i dedicació de tothom. I el magnífic “no tenir por”. M’ha agradat que el marc escollit hagi tornat a ser el de Palau. M’ha agradat la recuperació del “benvolguts compatriotes” (tot i que el “benvolgudes” potser no calia). Esperança i il·lusió. I fermesa, molta fermesa. M’ha agradat el President.
En canvi, l’alcalde Hereu és tota una altra cosa. S’ha tornat a fer un embolic. No en tingué prou amb tot el sarau i l’enrenou que va muntar amb la pretesa reforma de la Diagonal i el fracàs d’aquella consulta, que la setmana passada hi tornà amb les parades de la Rambla. I ara amb això del monument a gais i lesbianes i transsexuals vexats per la seva condició de tals. Primer havia de ser a la plaça de la Sagrada Família, però després, en veure’s replicat, se n’ha desdit i ara no sap on el farà. Creixent home ridícul. Hereu no és un governat, és l’etern home sense conviccions.
Passo la tarda a casa. Llegeixo una estona els “Records” d’Stendhal: “els meus judicis no són altra cosa que impressions i varien segons l’humor de cada moment”. “Tinc 49 anys i no em conec a mi mateix i aquest fet, quan algunes nits hi penso, m’entristeix”. Delícia d’aquests “Records”.
Més tard, el Barça-Madrid de bàsquet. Espectacle total. El Madird vol, però no pot. Guanyem de 20. Sopo una mica de pernil i pa amb tomàquet. I finalment torno a seure davant del televisor. Hi ha anunciada la projecció de Eyes Wide Shut, aquella mena de testament de Kubrick d’ara fa 11 anys. Cruise i Kidman. Aquesta pel·lícula m’encanta i el 33 la passa amb sol tall de publicitat més aviat curti amb uns subtítols impecables i acuradíssims. Sexualitat, somnis, desig, fantasia, conflictes reprimits, l’espurna d’amor del final. Ulls tancats de bat a bat. I el plaer de la banda sonora, sobretot la Suite de Jazz nº 2, de Shostakovich, que m’omple del tot mentre passen els títols de crèdit del final. Una meravella.
Abans d’anar-me’n a dormir, escric aquestes anotacions, que són les darreres d’aquest any que acabem. Salut per a tothom el 2011. I força. I no tinguem por.
