Pell, tercera capa
Si jo t’obro les finestres,
tu m’abaixes les persianes.
A les palpentes es troben
les mans entrellaçades,
les natges que es desitgen.
Bilingües que s’entenen,
traduint del bes… al vers.
Frec a frec, amb la pell roja
apuntes al cor de la funda.
Prems el gatell de les lletres,
sordes i mudes rellisquen.
Fins que la bala blanca,
per capítols em mata.
Vas disparant:
m’agrades!
No sé quantes vegades.
I m’apropes estels.
I em retires els blens.
I et recullo del front,
la suor que em traspua.
Xaragalls que s’escorren
baixant pel mig dels pits.
Pensant:
amor desperta’t!
Torna a néixer l’albada.
