Jaume Baigual i Rusiñol va néixer i viu a Sentmenat, dintre la seva trajectòria professional va prestar els seus serveis a diferents empreses del sector del metall, dues d’elles multinacionals i va assolir la direcció del departament tècnic, fins a la seva jubilació.
Va estudiar poesia i narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i un curs de tècniques narratives i interpretació de textos, impartit per l’escriptora Mercedes Abat. Ha estudiat llenguatge musical i actualment està estudiant violí.
Tota la seva vida ha tingut un gran interès per la literatura. De molt jove ja escrivia poesia i prosa. Ha col·laborat en revistes locals i comarcals. Actualment, col·labora amb la revista “Més Vallès”. Va escriure l’obra de teatre “Gent de Poble”, tot seguit va publicar el seu primer llibre “Esperança”, dedicat a la seva esposa, amb el qual va participar en els Jocs Florals de Barcelona.
Va participar a tv3 en el programa “Els Matins” de Josep Cuní, en l’espai de “Poetes Desconeguts”, al recital poètic per la diada de Sant Jordi a la Plaça Catalunya de Barcelona, amb la Núria Feliu…
Actualment, el tenim dins del taller d’escriptura Tecamolsaires del Montseny on una colla de nosaltres forma part del GEM, grup d’escriptors del Montseny. Col·labora en diferents recitals poètics. Ha obtingut el primer premi de poesia visual del 34è. Festival de Poesia de Parets del Vallès i el segon premi a la millor poesia del Racó Poètic de Palafrugell. Tota aquesta activitat sempre l’ha feta i la fa, sense cap ànim de lucre, ell sempre diu: “em sento molt satisfet, perquè la poesia i la música em fan feliç”.
Del seu llibre Pensaments de bat a bat ens diu el poeta, editor i millor amic Joan Sala Vila que:
«La vida no seria vida, si la nostra existència només fos farcida
de coses bones», paraules del poeta de Sentmenat que
defineixen la seva poesia en la vida. El poemari
esdevé imatge de la poesia de la vida del poeta
centrada en la memòria dels seus pares, Evarist i Llúcia, en la
família i el poble. Una estrofa molt expressiva convida a una
meditació interioritzada i definidora: «Si el cor sagna de pena,
/ i les llàgrimes dissolen la sang, / escriu paraules i fes un poema.
/ L’alegria tornarà com un bumerang». El sentit de la paraula
amb la seva instantaneïtat esdevé llum de la veritat de
cada moment. Jaume Baigual i Rusiñol, el poeta de Sentmenat,
poua del seu interior l’esclat de la vida en la llum i la foscor, les
alegries i les penes. Que el poemari posi, en la centralitat del
seu missatge, el nom dels seus pares fonamenta el perquè de
la seva creació literària, curulla del goig de l’amor. És l’esclat
de llum de la seva expressió poètica, molt personal. Força de
fe poètica amb fons musical que vesteix els seus poemes i les
seves narracions amb la mística del vent, àngel que canta l’esperança
de l’amor. Ho manifesta molt expressiu quan afirma:
«Escric perquè estimo la vida, / la paraula encén la llum de la
intel·ligència. / Hem de lluitar per la vida i estimar-la, / sense
discriminar el color de la pell». Jaume Baigual, en vers i en prosa,
pateix la intensitat de ser perquè, com molt bé diu, «no vull viure
el temps d’un altre / l’altre ha de viure el seu temps». Ell viu
el temps amb el goig solidari de les relacions humanes. El poeta
gaudeix les vivències de l’altre, familiar o amic, amb la poesia
de la seva veritat. El Poeta de Sentmenat viu intensament la
poesia creativa de les paraules en els batecs del seu cor i els de
la humanitat.
