Pinterest és la xarxa social del moment. Sorgida el març del 2010, llençada en un primer moment als Estats Units, ha arribat fa pocs mesos al nostre país, però no es fins aquest darrer mes de febrer que les revistes online i els blocs especialitzats han començat a parlar-ne a un nivell d’article diari. Malgrat que es diu i s’escriu que només si pot entrar per invitació, aquesta és molt fàcil d’aconseguir, només fa falta entrar a la pàgina principal i prémer on posa ‘Request an invite’ i al cap d’una estona rebran al seu correu un enllaç per poder procedir al seu registre. Altrament hom hi pot accedir fent servir el seu compte de Facebook o de Twitter.

Però què hi trobaré a Pinterest? Pinterest té com a eix central els objectes, qualsevol objecte del qual hom tingui un arxiu fotogràfic a l’ordinador o se’n pugui trobar una imatge a Internet és susceptible de ser compartit entre els usuaris d’aquesta xarxa. El concepte de la plataforma és bastant simple però efectiu: un usuari veu unes sabates de tal marca que li agraden, fa el que s’anomena un ‘pin’, és a dir, comparteix la imatge de les sabates a la xarxa social, la penja al seu tauler (que ve a ser el suro que molts hem tingut a l’habitació per penjar-hi paper, etc.) dins l’àlbum que ha creat i anomenat ‘calçat que m’agradaria tenir’, i la fa pública. A partir d’aquí els usuaris que vegin la fotografia podran fer: ‘repin’ que ve a ser el mateix que un ‘retweet’, és a dir, comparteixen la imatge amb els seus seguidors (sí, a Pinterest no es tenen amics sinó que es tenen seguidors igual que a Twitter); comentar la fotografia; o fer ‘like’ que és el mateix que un m’agrada del Facebook. Veiem doncs, que Pinterest agafa i aprofita les funcions més conegudes de les xarxes socials per excel·lència que són Facebook i Twitter.

Malgrat que en principi la idea és compartir objectes, també hi podem trobar fotografies de paisatges, animals, ciutats, etc.

L’interès de les persones per aquesta xarxa social és clar, però i per les empreses? Les respostes poden ser diverses: Imaginem que vostè té una petita empresa i es dedica a la producció i venta d’articles de joieria. Si vostè penja una imatge del seu producte aquest pot ser que agradi a d’altres usuaris, en facin un ‘repin’, un ‘like’ o deixin un comentari a la imatge i, immediatament, aquesta pot haver arribat a qualsevol part del món. Però no només això, si un usuari de Pinterest prem sobre la imatge serà direccionat cap a la pàgina web on s’allotja la imatge, és a dir, visitarà la seva pàgina web i si ho vol, i vostè té habilitada la venta a través de la pàgina web, podrà comprar la joia que fa uns moments vostè ha decidit compartir. A més del cas de l’exemple que s’ha exposat, Pinterest ofereix altres avantatges. Per exemple una empresa pot saber quin és el seu producte més compartit a la xarxa, també pot veure el de la competència o poden detectar tendències (Pinterest ha registrat fins a 10.000 visites mensuals als Estats Units, superant així a Youtube, Linkedin o Google+ entre d’altres, mirin la imatge que mostra el seu creixement en visites des del mes de juny fins al desembre del 2011). I per què poden detectar tendències? Doncs perquè els taulells que es creen normalment porten el nom de ‘Coses que m’agraden’, ‘Coses que voldria tenir’, etc. A més, com que les fotografies poden enllaçar a la pàgina web de la marca, per les empreses és una manera de poder tenir un catàleg online.

Exemple d’empreses que ja són presents a Pinterest:

Whole Foods

Joieries Samuel Gordon

Casa del Llibre

Si Pinterest és un boom i es quedarà en això ho decidirà l’esdevenir proper. El que queda clar és que ja hi ha empreses que n’han sabut treure benefici. Però també és cert que ja han sortit els primers dubtes sobre si el que fa Pinterest podria ser considerat com una il·legalitat.

Jo, per no perdre detall, ja hi estic registrat. Em trobaran aquí.

@oriolmiralles

Oriol Miralles
Barcelona, 1987. Llicenciat en geografia en rumb cap al Màrqueting Online. Obre perfils a xarxes socials, es descarrega aplicacions, les prova i les recomana, i dissenya plans de comunicació i de màrqueting. Apassionat del futbol, fa d´entrenador i recorre el territori amb BTT. Enamorat del seu país que un dia serà lliure.
@oriolmiralles

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorUn llibre i una samarreta blanca
Article següentEntre cínics i desesperats