Tot treballant l’estrofa en decasíl·labs a l’Emília Bellonch li ha explotat del cor aquest poema de
TEMPS DE GUERRA
Demà per a tots serà un altre dia,
i potser les bombes, no ens mataran,
però destruiran, les nostres cases.
Com protegirem als nostres infants?
Si no tenim pa, per alimentar-los,
ni abrics, ni llenya, per passar l’hivern.
Ho pregunto als homes savis. Viurem?
I nosaltres, mare, com ho farem
si no tornen els homes i perdem?
I no vull entristir-me, amb la derrota,
vull somniar, que aquest món és millor
que aviat guanyàrem aquesta guerra
i esdevindrà la llibertat per a tots.
Vull, aquest miracle per Ucraïna
tant de bo el somni, es fes realitat…
Abraça’m mare, abraça’m, vull plorar.
Emília Bellonch
