En un article anterior us exposava els avantatges d’un possible èxit de la Iniciativa “Regions Nacionals”. Ara ja és una realitat: en gran part gràcies a les desenes de milers de signants a Catalunya, aquest equivalent a una Iniciativa Legislativa Popular a nivell de la UE posa la marxa directa cap al Parlament Europeu i la Comissió Europea. 

L’Estat espanyol superà amb escreix el llindar amb un 134% de signatures i es convertí així el 7è en donar suport a la Iniciativa, tot sumant-se a Hongria, Romania, Eslovàquia, Croàcia, Lituània i Suècia. Segons les normes de les iniciatives ciutadanes europees, es complien així els dos requisits per tirar endavant: assolir un mínim de signatures proporcionals a la població a 7 Estats Membres o més, i superar el milió de signatures en total. L’Estat espanyol ha esdevingut l’equivalent de Michigan o Wisconsin per a la campanya presidencial de Joe Biden contra Donald Trump: l’Estat decisiu, el que aporta el gust saborós de la recompensa a anys d’esforços per a posar els drets de les nacions sense Estat i comunitats nacionals al bell mig de l’agenda de treball de la Unió Europea.

Regions Nacionals ha arribat a la data límit del 7 de febrer amb 9 Estats Membres i més d’un milió cent-quaranta mil signatures. Ateses les dificultats de recollir signatures durant la pandèmia, la Comissió Europea molt probablement concedirà una extensió de tres mesos a totes les Iniciatives. Això li dona marge fins al 7 de maig per sumar més Estats i més suports perquè el missatge polític a les institucions europees arribi ben alt i ben fort.

El proppassat mes de gener, la Comissària Vera Jourová llançà una gerra d’aigua freda a la Iniciativa “Minority Safepack”, l’anterior a Regions Nacionals, tot negant-se a endegar cap tipus de legislació per a desenvolupar-la. Des de 2013, els impulsors de la Iniciativa destinada a millorar la protecció de les minories nacionals i les llengües no oficials han dedicat recursos ingents i un gran esforç a tirar-la endavant. Varen assumir costos milionaris per a litigar contra la Comissió Europea, que adduïa manca de competències al respecte, i van guanyar. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg obligà la Comissió a registrar “Minority Safepack” i autoritzar-li la recollida de signatures. El 2018 aconseguiren més d’un milió cent-vint-i-tres mil signatures validades a 11 Estats Membres. Encabat, celebraren reunions al més alt nivell i audiències al Parlament Europeu, que el desembre de 2020 aprovà una resolució de suport a Minority Safepack amb el 75% dels vots.  

Tanmateix, la Comissió Europea diu que ja hi ha prou Directives i Reglaments per protegir els drets de les minories europees, on aneu a parar. En definitiva, l’Executiu europeu s’excusa en què està mancat de competències específiques per a fer res més. Això sí, ho acompanya de proclames entusiastes a favor de la diversitat cultural i lingüística europea, i reafirma que el seu respecte és un dels objectius prioritaris per a la Unió. Paraules grandiloqüents i buides. I molta condescendència. Les autoritats europees ignoren les demandes legítimes de 50 milions d’europeus pel seu compte i risc.  

La Unió Europea és un club d’estats, com és ben sabut. No obstant això, des dels seus inicis ha intentat apropar-se als ciutadans per exercir el seu poder amb més legitimitat i acceptació. L’instrument de la iniciativa ciutadana europea n’és un exemple. Se’ns convida a mobilitzar-nos i a lluitar per canviar les lleis, però quan les entitats subestatals aprofiten aquesta oportunitat, la Comissió Europea s’espanta i intenta bloquejar-les. Primer, en negar-se a registrar tant Minority Safepack com Regions Nacionals, i després d’haver perdut sengles demandes al Tribunal a Luxemburg, mostrant un menyspreu total pel clam d’aquells que li paguem el sou i hem seguit el procediment pertinent. 

RegionsNacionals.eu és la setena Iniciativa Europea que assoleix els requisits establerts. Minority Safepack en fou la cinquena. En deu anys, ni una sola Iniciativa Ciutadana Europea ha desembocat en nova legislació. Encara. Regions Nacionals haurà de redoblar la pressió política des de la base fins als representants electes a distints nivells per tal d’evitar que la Comissió Europea li atorgui el final que sembla que tingui reservat per a totes les peticions populars, per refrendades que siguin.

La Comissió Europea hauria de ser la primera interessada a desenvolupar legislativament tant Minority Safepack com Regions Nacionals, perquè milloraria la qualitat democràtica de la Unió. Aquestes Iniciatives canalitzen aspiracions polítiques que no només són legítimes, sinó que també són beneficioses: És responsabilitat de les institucions comunitàries assegurar-se que els Fons europeus serveixen realment per al desenvolupament regional. Equilibrat i amb els diversos projectes competint pel finançament europeu en igualtat de condicions.

Convidem doncs la Comissió a ser més eficient en l´ús dels seus recursos, a no ser tan esclava dels Estats i a procurar també pels milions d’europeus que no formem part del grup dominant al nostre Estat Membre.

La Comissió Europea ens ha d’ajudar a frenar els Estats centralistes, perquè el Tractat de Lisboa l’obliga a respectar els drets de les minories, la diversitat cultural i lingüística i a promoure la cohesió territorial. Quina cohesió hi pot haver si les capitals ens tracten com a ciutadans de segona en les inversions i en relació a les nostres cultures?

Ens falten eines jurídiques perquè des de les institucions siguem tinguts prou en compte tots els fills d’Europa. Posem de manifest la component democràtica del projecte: les nacions sense Estat no estem suficientment representades. RegionsNacionals.eu és un clam democràtic. Això interessa totes les nacions sense Estat i comunitats nacionals que avui estan mancades de vies per a interactuar políticament amb les màximes institucions europees. 

Per Catalunya, posem Europa en marxa. 

Clica sisplau a RegionsNacionals.eu, signa, i passa-ho!