Una frase extreta de la tornada de l’havanera Tamariu de Narcisa Oliver i Josep Bastons.
Tamariu és un petit nucli de població que pertany al municipi de Palafrugell. Té una bonica platja que pràcticament cada any gaudeix de bandera blava. Com passa a molts altres llocs de la Costa Brava, els mesos d’estiu, especialment l’agost, i també Setmana Santa, s’omple de visitants: els que tenen casa i els que s’hostatgen al càmping, als hotels i als apartaments, i els que venen amb autocaravanes, amb i sense serveis, i no van als càmpings. A més, també hi arriben per anar a la platja molts visitants esporàdics i, com és lògic, moltes persones del nucli principal del municipi.
Com passa en molts llocs idíl·lics de Catalunya, platges i paratges, l’espai és limitat i manca aparcament per al munt de persones que voldrien accedir-hi. El problema no és només la manca d’aparcament, és que si n’hi hagués més, la gent no hi cabria. El concepte no és “manca aparcament”, és “manca lloc”. L’aparcament es podria crear, el lloc no. Augmentar l’aparcament en llocs saturats no produeix més negoci, degrada els serveis i l’entorn. Ho saben bé en alguns indrets on limiten els accessos.
Durant les vacances la població és multiplica per molt i el nombre de visitants sense pernocta encara ho fa més. Malauradament, l’ajuntament no hi posa ni els serveis ni els mitjans suficients. Tot i els contractes de temporada, la policia local és clarament insuficient, com ho són també el personal de recollida d’escombraries i de neteja. No només això, la manca d’alguns servis es fa evident. Tampoc existeix personal que faci complir la normativa d’ús de platja com seria no fumar o no jugar a pilota en horaris de bany.
Els sorolls i crits a les nits i matinades, algunes bretolades greus, i la brutícia al voltant de papereres i contenidors oberts, cosa que facilita la feina als molts gavians oportunistes que els buiden, són algunes de les molèsties que cal patir per la insuficiència de policia i personal de neteja. Els excrements de gossos dels incívics propietaris que ningú retira són abundants. No cal ni dir l que trobes quan t’allunyes 50 metres del que és l’àrea asfaltada.
No puc deixar de citar les entrades nocturnes en jardins i terrasses i la desaparició de cadires, tauletes i fins i tot estenedors que en algun cas poden aparèixer en algun indret proper. Només era una “gràcia” per divertir-se de joves incontrolats. Per sort no sembla haver violència.
Tamariu és un nucli de població sense serveis. Només els mesos de temporada obre un supermercat, la resta cal cercar-los a la vila de Palafrugell. Amb tot, una de les mancances més notòries és l’absència de vàters. Només durant tot l’estiu hi ha una instal·lació a la platja, lluny dels aparcaments més grans.
Alguns visitants quan hi arriben i aparquen, sigui estiu o no, no troben on anar a cobrir les necessitats fisiològiques urgents que hi puguin tenir. En alguns moments de l’any i a segons quines hores podran trobar els restaurants del passeig de la platja oberts. L’opció de molts d’ells és utilitzar l’espai al costat de l’aparcament i en alguns casos parets de cases particulars.
La pudor a l’entorn és considerable i afecta als veïns. La calor estival sobre excrements que impregnen el ciment és descriptible. El paper de netejar-se i les tovalloletes són evidents. Davant del desgavell, la neteja que hauria de ser diària és esporàdica.
L’única solució, tret de tenir un policia cada deu metres, és instal·lar vàters públics, químics o amb instal·lació d’aigua, als aparcaments. També caldria evitar les pernoctacions als aparcaments amb furgonetes tipus camper sense serveis. Quan la policia marxa, malgrat la prohibició, treuen taula i cadires a l’aparcament i allà mateix deixen els seus excrements i també altres deixalles. Alguns cop fins hi tot hi ha alguna tenda de campanya instal·lada.
Tamariu és un nucli petit i els vots dels que estan empadronats són molt pocs comparats amb altres barris del municipi. Calella i Llafranc reben un altre tipus d’atenció, no només a l’estiu. Està a la boca de tots que, malgrat els ingressos que reporta Tamariu, els recursos van allà on es puguin obtenir més vots. Tamariu no rep el tracte que mereix per part de l’Ajuntament de Palafrugell.
