El fil conductor de tots els llibres i articles de David Pagès és el de contribuir a donar a conèixer Catalunya i el conjunt dels Països Catalans, els seus homes i dones il·lustres i els seus millors atributs com a poble. “Què t’ha ensenyat la vida?” està prologat per Josep M. Casasús, que en diu: “Són parers i perspectives que en molts casos generen sorpreses o provoquen perplexitat”. El mateix autor, a la introducció, ens explica que el “recull de respostes es va iniciar l’any 2014 i ara culmina i aplega respostes de persones que han complert seixanta-cinc anys, algunes d’elles ja traspassades (…) La vida és una escultura que hem d’anar modelant al llarg de la nostra existència perquè esdevingui una obra bella i profitosa”. 30 -d’uns països-, d’una societat, d’unes generacions i d’unes persones”. El llibre està il·lustrat amb uns dibuixos potents que l’espongen i en remarquen el contingut. Com diu el mateix il·lustrador, Toni Cassany: “El blanc i negre, sense cap escala de grisos, atorga a aquests dibuixos el seu caràcter contundent, punyent, d’afirmació sense matisos”.
Un llibre d’aquells que el lector pot llegir de moltes maneres. Tot seguit, triant els autors de les respostes, llegint-ne cada dia uns quants, repetint i aprofundint en les respostes que ens han semblat més rellevants o més noves per a nosaltres. Una de les virtuts rau en la complementarietat de les respostes; una altra riquesa del llibre està, naturalment, en els continguts de les respostes i la diversitat dels qui contesten, de tota mena de professions, oficis, però sempre dels Països Catalans, cosa que ens ajuda a conèixer-nos millor com a societat i com a país dins la diversitat. És arriscat i compromès fer una selecció de seleccions de les 202 respostes. Assumeixo aquest risc demanant comprensió als autors de les respostes, dins les quals, de vegades puc treure frases de context. Resumint, el llibre mostra la riquesa dels ensenyaments que ens ofereix la vida. Cito literalment frases soltes i els seus autors/autores, sense les seves referències curriculars per qüestions d’espai.
“Si no acceptem els límits o limitacions de l’altre, no podrem estimar-lo. Si no ens acceptem els nostres, no ens estimarem a nosaltres mateixos; Ramon Andreu Anglada. En aquest món hi ha una cosa molt important, que surt al Parenostre: que Déu ens salvi del ressentiment. S’ha d’oblidar i perdonar, no sols per santedat, sinó també per comoditat. Si tens rau-rau, qui ho pagues ets tu… més que no pas l’altre. Així, doncs, més va no amoïnar-s’hi gaire i anar tirant; Josep M. Ballarín. Per més que el món hagi canviat molt, en gran part de la població es mantenen ben presents (l’un o l’altre, o bé tots dos alhora) el sentiment religiós i el sentiment nacional; Heribert Barrera. La vida m’ha ensenyat a gaudir dels dons rebuts. Lluitar per les il·lusions, acceptar els cops rebuts amb esportivitat. Tenir una mirada pels altres i donar amor pel goig de donar-lo; Pilarín Bayés. El meu intent és aprendre coses noves cada dia i acceptar les que vénen de manera creativa i positiva; Maria del Mar Bonet. Jo podria ser una altra persona, si no fos la part espiritual, la que constitueix el veritable eix de la nostra personalitat… Es dona el fet paradoxal que, com més t’acostes a la mort, menys la tems; Moisès Broggi. M’ha ensenyat que la fe és el fonament que sosté l’esperança i que ens impulsa a enfortir els capteniments solidaris, sovint afeblits per la temptació de reaccionar amb ira contra els embats o menysteniments de les persones envejoses o superbes; Josep M. Casasús.
Mantenir-se fidel als principis propis suposa sempre, tant en temps dolços com en moments difícils, un esforç afegit pel fet d’haver de defensar la posició enfront del pensament imperant. No obstant això, l’experiència enriqueix pel fet de conservar una coherència existencial; Eliseu Climent. La persistència, la tenacitat, la voluntat, la paciència són els atributs més importants per a assolir els objectius; Joaquim Coello. De cada cent vegades que tinguis ‘por’, noranta-cinc no passa res. I en haver acceptat el repte, aquestes noranta-cinc et donen l’empenta per a seguir vivint amb alegria i optimisme; Oriol Domènec. A gaudir del silenci, de la bellesa, de la música, de l’aigua transparent, d’uns ulls clars…; Eduard Eroles. La vida és un esforç per comprendre i estimar i, en fer-ho, empènyer cap a una societat fraternal; Joaquim Ferrer. Resumint: podria dir que la vida ensenya que seràs acceptat si acceptes el teu entorn; Josep Màdico. Ets ric d’allò que has sabut donar; Isidor Marí. S’aprèn cada dia si vivim desperts. En aquest sentit, arribar a vell suposa accedir a una millor comprensió dels aspectes misteriosos de la realitat; Fèlix Martí. Intentar aprofitar allò que va venint, a gaudir de la bellesa i d’algunes relacions personals, i a no perdre la fe en allò que en solem dir ‘la gent’; és a dir, la humanitat, la major part de les persones; Joan Francesc Mira. Les coses no són mai com semblen i val la pena lluitar per les mateixes conviccions; Aina Moll. La vida és lliçó de vida. És un aprenentatge permanent, la descoberta de la condició humana i la constatació de la dimensió temporal i efímera de la vida mateixa; Joaquim Nadal. Amb els anys que han passat, la feina feta i tot plegat, potser allò que deia el poeta Antonio Machado: ‘Caminante, no hay camino, se hace camino al andar’; Antònia Pallach. La meva trajectòria la veig com una missió que tinc pels llocs per on he passat. I aquest sentit de trajectòria, viatge i missió m’ajuda molt a tenir sentit transcendent; Joan Rigol. El que la vida m’ensenya, de la manera més clara, és la nostra vulnerabilitat; Aldo Sari. La vida m’ha ensenyat que, estimant i treballant sense trampes i sense mentides, tot rutlla! Carme Ruscalleda”. Això, només és una petita mostra. Anem aprenent de la vida.
