“When it comes to political deliberation, philosophy is a good servant but a bad master”

Richard Rorty. Philosophy and social hope

Són milions les persones que en temps de penombra van resistir la temptació totalitaria, però és la resistència dels intel·lectuals la que interessa a Ralf Dahrendorf al seu llibre La libertad a prueba. Aquest interès és comprensible si el que es pretén és assenyalar què és el que converteix un intel·lectual en resisitent i, per tant, quina és la diferència entre la seva resistència i la del llenyetarire o forner. Però ni Popper ni Berlin, dos d’aquests intel·lectuals als que Dahrendorf anomena “erasmistes” per ser “amics de la llibertat”, van trobar les motivacions del seu compromís polític lluny d’on podia trobar-les el llenyetaire. Per a Berlin, va ser la seva experiència sota el règim comunista la que el va inmunitzar contra la temptació totalitaria. Popper, vienès d’orígen jueu, es va veure obligat a emigrar com tants altres europeus d’orígen jueu. Ells mateixos conceben el seu compromís polític com a anterior al seu compromís intel·lectual, i ambdos semblen entendre el seu pensament com un instrument de resistència a la barbàrie. Però tampoc és imprescindible recordar que entre la filosofia i la propaganda política hi ha una diferència essencial per reconèixer la superioritat intel·lectual de, per exemple, Martin Heidegger i Carl Schmitt sobre Isaiah Berlin i Karl Popper. Gairebé tant evident com aquesta superioritat intel·lectual és que Martin Heidegger i Carl Schmitt tenien millors raons per oposar-se a la democràcia liberal i fliretejar amb el règim nacionalsocialista de les que mai van tenir Isaiah Berlin i Karl Popper per defensar la democràcia liberal i servir la seva causa. El fet que sota cap concepte la superioritat d’aquestes raons anti-democràtiques pugui fer passar el totalitarisme per millor que la democràcia liberal no només demostra que aquesta té defensors de més pes que Berlin i Popper, sinó que serveix també per recordar que en el moment de la decisió política molt més important que la solidesa dels nostres arguments és la fortalesa de les nostres conviccions.

ferrancab