|
|
|
Excuseu-me si mentre el banc central europeu segueix pagant les misses no insisteixo en la fi de l’euro. Que de fet, la solució és prou bona: mentre el banc central europeu pagui els dèficits i els desgavells on és el problema? Jo crec que trigarem un parell d’articles a tornar a parlar d’economia, i per ara us allibero del meu desfici per enterrar l’euro i us parlaré dels meus amics d’Unió (on encara soc militant…) Quan el diari Ara obria el debat sobre el proper congrés d’UDC del mes de juny, ho feia amb la filtració sobre la segura designació de la Marta Llorens com a secretària general. Li va faltar temps a l’actual president del Comitè de Govern per a recordar que això ho decidirà al proper Congrés la militància. Deixeu-me que us sorprengui evitant pronunciar-me sobre la democràcia interna a UDC. Tenim tots ja prou assumit que a Unió, Democràcia s’escriu amb la D del líder més líder de tots els líders des de fa 30 anys, i previsiblement sigui així fins a la parusia. Voldria, això sí, convidar-vos a conèixer breument el perfil dels qui poden exercir de “dos”. La constància i la dedicació a la causa del líder dona punts, mentre que el perfil propi, l’excés de protagonisme o simplement la mala sort poden restar-ne. Veiem com es posicionen els cinc aspirants… sobretot tenint en compte que al capdavant de la Secretaria de CDC hi haurà l’Oriol Pujol La Marta Llorens va ser catapultada al cim a principis dels 2000, quan ser dona a Unió obria totes les portes, ja que així, farcint de dones la oferta, els homes quedaven descartats I l’únic baró visible era el líder més líder de tots els líders. Tenim la Joana de dos del Mas, la Sonia de dos del Trias i… la Presidenta del Parlament! Pas mal per un petit partit que no té més del 25% dels llocs… Va ser un excés de dones que probablement va fer saltar a la Marta de la Secretaria General… juntament amb la cruel acusació de ser massa proconvergent! Què ha canviat? Una direcció de campanya exitosa en les generals i la necessitat de tenir algú dedicat exclusivament al partit. Per mi segueix sent l’aposta més sòlida tot i que segueix tenint el problema… de ser massa proconvergent. En Josep Maria Pelegrí és el “Puyol” de l’equip (no hi ha error tipogràfic, malpensats: vull comparar amb el Puyol del Barça, que ja és!). Un tot terreny curtit en totes les lluites i disposat a trencar-se la cara quan calgui. Té però la imperiosa necessitat de fer bé la seva feina i una conselleria no dona temps per fer gaire res més. Queda per tant descartat… a menys que plegui de la conselleria. Esforços tan o més notables ja té. La Joana Ortega té el mateix problema que en Pelegrí…però podria ser una bona Secretària General si en Duran es decideix a reforçar al govern d’en Mas i agafa la Vicepresidència. Segurament és massa d’hora per aquest encaix i sembla que els trets no aniran per aquí. En Toni Castella, discret i eficaç, juga la carta de la successió. En Duran li té la mida perfectament presa, però ell encara es pensa que si col·labora amb el règim podrà algun dia heretar-lo. En Duran podria donar-li una falsa esperança obligant-lo a plegar de la Secretaria d’Universitats per oferir-li el partit amb l’encàrrec de fer-li un marcatge a l’Oriol. Possiblement se’ls hagi passat aquesta idea pel cap a tots dos, però cap d’ells s’atrevirà. En Pepito Perez. M’inclino a pensar que hi ha alguna possibilitat que s’acabi decidint per un candidat “mindundi”, completament desconegut, amb la idea de devaluar al màxim el càrrec i deixar a l’Oriol amb una interlocució de poquíssim nivell. També podria optar per la vella idea de suprimir el càrrec i nomenar cinc vicepresidents… Finalment hi hauria una remotíssima possibilitat (tendent a epsilon) que tots ells encaressin el futur amb coratge i es decidissin a acabar amb el règim vitalici del líder més líder de tots el líder i ens sorprenguessin fent pinya amb en Vila d’Abadal. Tots junts ho poden fer possible. Ep! Pactant-ho! Amb il·lusió! En fí, que Déu (que també s’escriu amb D de líder més líder dels líders) hi faci més que nosaltres… mantinguem-nos atents a les planes de l’Ara, que sembla que està molt ben informat (o no). |
|
|
