Carmesí emol.lient, vestida de nit,
l’amor passa com una noia de quinze anys.
Però en aquell reducte feliç
ja no hi queden ni els somnis ni l’eternitat
que havies promès temps enrere.
I ara aquest vent fred aixeca les
darreres engrunes, els darrers acords
de la cançó feliç de la teva joventut.
Voldries deixar l’ànima a les seves mans
i endur-te el cos, però els anys volen
enyor i fatiga i un lleuger perfum d’oblid
per dissimular la fortor de les teves errades.
