Aquest diumenge vinent assistirem a la farsa política més inútil i més absurda a Catalunya, des de fa molt temps. Com que tothom en parla, permeteu que també hi digui la meva. Una consulta, sigui als habitants d’un país, als militants d’un partit, o als socis d’una cooperativa de barri, es fa per tal de deixar ben clar quina és la opinió de la majoria consultada sobre una qüestió més o menys conflictiva. Una consulta que es mereixi aquest nom ha de consistir en una resposta clara (sí o no) a una pregunta clara i concisa. Amb tots els respectes (per dir-ho d’una manera educada encara que em costi) de la pseudopregunta que la majoria duranista del consell de govern d’UDC (Unió Duranista Catastròfica) ha imposat en la seva reunío, no se’n pot dir una consulta. Se li poden donar diversos noms: pallassada, cortina de fum, resistència a la darrera trinyera, etc. Però que el Sr. Espadaler en digui una pregunta “clara i explicita” és un insult a la intel·ligència de qualsevol persona que tingui dos dits de front. La única cosa que sembla que deixen clara és que no es volen apartar ni un milímetre de la legalitat espanyola: ergo: la fita d’una confederació cap allà l’any 3000 i escaig. Per tant la única cosa que sí que deixa clara tota aquesta comèdia és que un “SÍ” a la pregunta, és automàticament un “NO” a la independència.
Si aquesta pregunta havia de tenir algun sentit, era per definir la posició del partit en el seu programa electoral pel 27S: o al costat dels que portin en el seu respectiu la fita de la independència catalana, o al costat dels que no en volen saber res. I sigui quina sigui la resposta descafeïnada al trencaclosques duranoespadalenc, a aquests senyors no els estalviarà el tràngol que volen evitar. Si no diuen sense embuts (i ja es veu que no ho diran) que UDC es pronuncia per la independència de Catalunya, els electors els posaran automàticament al costat del PP, de C’s, del PSC i del noi de la cueta.
I que alguna de les llumeneres intel·lectuals que han gestat aquesta paròdia malgirbada (la muntanya va tremolar i va parir un ratolí) proclamin que de les pèrdues de CiU a les darreres eleccions en té la culpa Artur Mas amb la seva política sobiranista bat tots els rècords, o bé de cara dura, o bé de ceguesa política, i hom no sap quina de les dues coses és pitjor.
Tanta por tenen els duranistes que amb una pregunta concisa i clara la militància potser se’ls giri d’esquena? I que no surtin amb contes de la vora del foc. La única pregunta lògica i clara és la proposada pels nou independentistes del consell de govern en el seu manifest. Que al Sr. Duran se li indigestés és lògic. Que els duranistes hagin fet una darrera temptativa per embolicar la troca, per nedar i guardar la roba, i mantenir-se en aquest Nirvana sense responsabilitats que tant bé els ha anat fins ara, tampoc no ha d’estranyar a ningú. Però ja és hora que tant els sobiranistes d’UDC com la CDC en pes, diguin prou i, pel procediment que sigui, se separin dels que persegueixen una fita completament diferent.
Repetim el que ja hem dit altres vegades. tothom té dret a tenir les seves pròpies conviccions i a defensar-les. tant els sobiranistes com els que somnien sol·lucions federals o confederals. A allò, però, que no tenen dret és a caminar junts si els peus els porten cap a fites diferents. Amb les premises actuals és irrellevant el que responguin els militants d’Unió, perquè una pregunta boirosa i ambigua només pot contestar-se de la mateixa manera.
Si Unió no és capaç de presentar una decidida resistència a la seva cúpula directiva, si no és capaç de dir clarament “Sí! Volem treballar per la independència catalana” haurà arribat l’hora de trencar la federació, l’únic efecte posterior de la qual seria el descrèdit d’Artur Mas i, per CDC, la patacada electoral més gran de la seva història.
Els lectors del MD saben que jo sempre he defensat el nostre President sense vacil·lacions de cap manera i els segueixo defensant contra les absurdes acusacions de ser en realitat “un unionista vengut al Pont Aeri, que només és independentista per tàctica i que ens la jugarà quan pugui”. I ara crec que la millor manera de defensar-lo és que tothom li aconselli de fer net d’una vegada. Perquè aquesta ensarronada de pregunta retorçada no és solament prendre el pèl a la gent d’UDC, sinó també una eina dissimulada per desacreditar Artur Mas davant de la població, si ara, després del 14 de juny, no actua de forma tallant. Com diu la dita: a qui té amics així no li calen enemics.
President, en nom de tots els sants del cel, talli la corda d’una vegada. Amb gent que rema en sentit contrari no arribarem mai a Itaca. Hi ha molts, moltíssims catalans (es pot llegir dia a dia des de fa molt temps) que només el votaran si es presenta a les eleccions sense el Sr. Duran i els seus acólits. La farsa que han muntat és la gota que ha de fer vessar el vas. Els que l’admirem i el respectem esperem de vosté una actitud enérgica que deixi ben clars els fronts per tal que ningú no pugui dubtar què vota, si el vota a vostè. La solució diplomàtica d’una “llista de President” deixant els duranistes fora, en una maniobra que podria signar el mateix Messi, pot ser un desllorigador eficaç. Però em temo que no és segur que faci desaparèixer la desconfiança de prou gent, que potser poden seguir veient el clan duranista penjat a la seva esquena. Com va escriure Pere Cardús fa pocs dies: el poble espera de vostè decisió i energia, com ja ha demostrat en altres casos que sap fer-ho. Segurament és amarg apartar-se de gent amb la que s’ha fet junts un llarg camí. Però ara hi va tot. Per vostè i per tots. O caixa o faixa. Els 2 o 3 mil vots que pugui perdre del sector duranista d’UDC, no són res comparat amb els centenars de milers que potser pogués perdre si ara (i si fos possible, ben aviat) no fa net d’una vegada. Ànims i endavant. No ens desanimi a la recta final.
