Els viatges a Terra Santa tenen tradició escrita, també en la nostra cultura literària catalana. N’han deixat petja els poetes Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Maria Antònia Salvà. Guillem Viladot hi va fer referència al seu llibre de poemes Menorà (Antoni Agra editor, 1995). Ara, de la sàvia mà del poeta Jordi Pàmias (Guissona, 1938), hem pogut llegir Passió d’Israel. Un viatge a Terra Santa (Editorial Fonoll, 2025).
Per als lectors que coneixen la Bíblia, és a dir: el Vell i el Nou Testament, els resultarà familiar resseguir les passes de Jordi Pàmies en la seva visita als llocs sants: Jerusalem, Betlem, Natzaret, Getsemaní, la Via Dolorosa, el mont de l’Agonia, el lloc de la Calavera, el Sant Sepulcre, el Mur dels Laments, així com el llac de Tiberíades, els paisatges de Galilea, el riu Jordà, Betsaida, Canà, Jericó, Cedró, Cafarnaüm, el Mar Mort, la fortalesa de Masada…
Aquests indrets, que tenim ben vius en la memòria tant si els hem visitat com si no, se’ns fan presents de manera sensible i emocionada en els versos de Jordi Pàmias com en una oració que en contempla l’experiència religiosa de la fe, però que també en contempla la càlida força de la realitat immediata, de l’experiència viscuda com ara pot ser l’animada conversa amb el frare caputxí que els fa de guia en la visita al Cenacle, o la joia experimentada en la visió meravellada del noiet àrab que un vespre lluminós d’estrelles feia voleiar un estel en el cel que corona la porta de Damasc.
«Jesús, rabí amb la paraula justa,/ va entrar a Jerusalem per la Porta Daurada», escriu Jordi Pàmias rememorant l’alegria del Diumenge de Rams mentre «Jerusalem es plany/ en boca del profeta Jeremies:/ “Quina desfeta! Soc/ com una tenda devastada”./ El malefici va durar molts segles». Fins avui, en què guerres, fam i mort no cessen, en aquelles terres, i fa mal al cor, Israel, avui més que mai, com feia mal al cor al filòsof jueu Martin Buber*: «En la difícil dialèctica/ del jo i el tu, Martin Buber ens dona/ una lliçó severa./ Amb la complicitat amorosa de l’altre,/ cal que emprenguem allò: tasca de tots», escriu Jordi Pàmias al poema que li dedica.
El llibre Passió d’Israel. Un viatge a Terra Santa té dues parts: Passió d’Israel i Pelegrins al caire de la fe. Jordi Pàmias va escriure els poemes a la seva casa natal de Guissona, en els mesos de juliol i agost de 2011. Els va revisar amb tota cura, com acostuma en el seu quefer literari, l’any 2021 i, encara, l’any 2024. La passió d’Israel hi és intacta i lluminosa perquè l’Israel del qual parla el poeta al seu llibre depassa la geografia o els purs llocs referencials de Terra Santa per esdevenir un lloc de meditació en què a través de la intensa experiència espiritual de la fe l’ànima es commou encara més en la seva humanitat i en el desig, ardent, que no hi hagi, per a ningú, «dol ni sofriment».
