En el nostre viatge a Praga l’estiu de 2007, vam visitar el cementiri jueu de la ciutat. En una sala hi havia una exposició de dibuixos fets per infants d’origen jueu de diferents edats que havien estat presoners al gueto de Theresienstadt, avantsala dels camps d’extermini nazis. Corprenia la contemplació de les imatges innocents. Els infants havien estat tutelats per Friedl Dicker, una artista que va excel·lir en moltes disciplines i que va ser assassinada a Auschwitz l’octubre de 1944.
Friedl Dicker havia estat una de les primeres i més rellevants alumnes de la Bauhaus, l’escola de disseny i arquitectura creada a l’època de la República de Weimar (1919-1933). Aquesta escola d’avantguarda, que va estar marcada per les tensions que motivaven debats sobre les seves idees, va tenir un final tràgic amb l’adveniment del règim nazi que en una de les seves representacions més terribles en una cèntrica plaça berlinesa, van cremar, entre d’altres joies de la literatura, els llibres de Thomas Mann.
De la presència de les dones a la Bauhaus se’n fa esment en l’exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres, que es pot veure a CaixaForum des del 2 d’abril fins al 20 de juliol de 2025. Ressò tímid, ja que les trajectòries de les dones, fins i tot les més emancipades i destacades per la seva creativitat, sempre topen amb un sostre de vidre en el seu present i en els temps futurs sovint són silenciades fins que són rescatades de l’oblit per estudioses com Josenia Hervás y Heras, que l’any 2015 va publicar Bauhaus: 100 años. Las mujeres de la Bauhaus: de lo bidimensional al espacio total (Textos de Arquitectura y diseño, Buenos Aires, 2015). D’aquest llibre ja se n’han fet 10 edicions, la qual cosa dona la dimensió de l’interès suscitat per aquest estudi que posa de relleu una creativitat desbordant: la dels anys 20 i trenta del segle XX, de la qual encara en bevem les aigües inspiradores.
L’arquitecta Josenia Hervás y Heras escriu sobre els dibuixos dels infants exposats en una sala del cementiri jueu de Praga: «Eren la prova que el dibuix és una forma d’expressió universal i atemporal».
La tràgica mort de Friedl Dicker posa al descobert el talent, també femení, que es va perdre als camps d’extermini nazis. L’activitat artística de Friedl Dicker es va centrar en l’enquadernació, el disseny tèxtil i de mobles, en dissenys per al teatre, en pintures i projectes arquitectònics, i, finalment, en la tasca pedagògica que va dur a terme al gueto de Theresienstadt, on va estar tancada pel seu origen jueu. Impossible, per a cap dels seus professors, per més misògins que fossin, no fer atenció a la jove Friedl Dicker, que va ser una de les poques alumnes becades de la Bauhaus, i de la qual Gropius, el director fundador d’aquesta escola a Weimar, ja l’any 1931 havia escrit sobre les seves capacitats artístiques: «La naturalesa [creativa] en tantes facetes dels seus dons i la seva increïble energia». En aquesta època d’estudiant, Friedl Dicker ja era, a més, una dona amb «una personalitat particularment madura, seriosa, el caràcter de la qual era generós i altruista».
