L’esperit Adrià és incansable i no para de créixer. I no només s’amplia en quantitat sinó que sembla que cada vegada hi ha més qualitat i més perfecció. Ens trobem davant d’una cuina que mima cada detall a un nivell tan exacte i precís que només treballant molt, moltíssim, treballant tan acurat que més acurat ja no es pugui ser, s’aconsegueix. És l’única forma d’assolir la glòria.
Primer cal haver estat tocat amb la vareta màgica que Déu fa servir, primer s’ha de néixer amb aquest do innat, però després calen moltes hores, molt sacrifici i molta il·lusió per tal de tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura. La marca Adrià s’olora a distància i ja només veient el petit restaurantet des de fora, el petit restaurantet que han creat de caire Nikkei –això és, fusió de cuina japonesa i peruana-, ja es nota que som davant de l’estil i la gràcia dels millors. Tot està calculat al mil·límetre i per molt que et sembli que les coses més banals es fan amb total normalitat i sense prendre-s’hi gaires molèsties, darrere hi ha la força dels castells que mai no cauen.
El Pakta, que és així com s’anomena aquest nou restaurant japoperuà comandat per l’Albert Adrià, té totes les condicions per arribar a ser el millor restaurant del món. I no ho dic amb l’eufòria i l’alegria que un escriu immediatament després d’assistir a aquesta mena de llocs, ho dic després d’uns dies de calma i assimilació, escric això havent paït completament cada tast i cada experiència.
El Pakta és el 41º sud-americà. Així com al 41º la cuina és la màgia concreta de cada lloc del món, i cada plat mostra el potencial de cada indret, el Pakta es centra en la part peruana, que està emergint com l’escuma, i encabat hi posa el toc japonès, que dóna finor i subtilitat al conjunt. És una delícia menjar d’aquesta manera, tan nova d’una banda, perquè el concepte Nikkei encara està per explotar, i qui millor que els Adrià per iniciar el ritual, i tan assentada d’una altra, perquè la forma de treball i per tant la finalitat dels resultats, és la mateixa que al 41º o al Tickets. Són diferents en matisos, esclar, però hi ha una execució comuna, una sola forma de treballar, una forma única que és la que val, i la que dóna aquests resultats.
Al capdavant hi ha la intel·ligència però sense la perseverança i la tenacitat l’invent podria durar dos dies. Vull dir que per molt que en sàpigues, per molt que siguis un geni, si la teva passió no viu en la mateixa direcció que la teva finalitat tot podria ser una degradació progressiva cap a l’abisme. A casa dels Adrià hi ha una voluntat de fer les coses molt ben fetes, de portar-les al límit de la creativitat sense caure en la pedanteria –que és el que passa quan no hi ha intel·ligència- i escurar cada racó de cada tècnica i cada producte.
Així ens trobem, en aquest cas concret del Pakta, amb plats imbatibles, estratosfèrics, com el tofu d’alvocat amb ous de salmó i wasabi –cal parar especial atenció a partir de la segona o tercera cullerada quan ja tots els elements s’han barrejat; el ceviche de corbina amb leche de tigre de cumquats –mai havia tastat un ceviche d’aquesta magnitud; el maki causa de salmó amb salsa aburi –increïble; el bacallà negre a la graella marinat amb all negre –quina delicadesa!; o el llom saltejat- letal combinació peruana .
És només una petita mostra del que trobaran en aquesta cuina excelsa, mimadíssima, encantadora i gens pesada. Val a dir que vaig fer veritables esforços per acabar-me els últims plats, però un cop passaren un parell d’hores la sensació a l’estómac era de lleugeresa total.
Després tens que el servei sap de què parla i et traca com et tracten les persones que estimen allò que fan. La sala és prou còmode per ser el model que practiquen els Adrià, i els preus un regal si pensem que aquesta cuina podria no tenir rival. Existeixen dos menús, un més curt i un de més complert que és el més recomanable per la primera vegada.
La impaciència per tornar és la prova definitiva de l’èxit. Podries fer aquell mateix menú l’endemà. I tot i així, la forma de treballar és tan intensa que els plats canvien a una velocitat vertiginosa i segurament d’aquí alguns mesos ja hi haurà novetats a qualsevol dels dos menús.
Només existeix una forma de treballar, i és aquesta.
