Quin temps més feliç, per estimar-te.
I el vent càlid de juliol bufava sobre els pins
com bufa a la tarda, quan es lleva la marinada.
Quin temps més feliç, per estimar-te.
I obrir la porta que s’emblava tancada,
i deixar enrere i barrada la lluita.
Quin temps més feliç, per estimar-te.
I la fruita dolça del teu cos suau,
esbrinarà els nous camins de l’amor.
